Si tot el que ens han de dir els presos que ja dormen a casa és que han estat tres anys a la presó, no cal que continuïn la tournée: això ja ho sabem, i a molts ens importa un pebrot. I si ens han d'assegurar que hi estan injustament perquè mai no han fet res il·legal, se la poden estalviar igualment: això és el que diuen tots els presos. Un pensava que la gira mundial que han començat per televisions, ràdios i premsa escrita aportaria alguna novetat, però també és cert que qui no té gaires llums quan entra a la presó, no les tindrà quan en surt, tres anys després. La presó reeduca, però no fa miracles. Si pel sol fet d'estar un temps a l'ombra, la gent es tornés sàvia i intel·ligent, tothom preferiria la presó a la universitat, que és més barata. I si hem de fer cas de l'aspecte de Junqueras, t'alimenten bé.

A La tournée de Dios, Jardiel Poncela ens relata també una gira mundial, tot i que d'algú amb evident menys importància que els presos llacistes. A Déu no l'entrevistaria en Sanchis, ell no es rebaixa per menys del Vivales o dels que van ser enganyats per aquest. Tan altes eren les expectatives de la seva vinguda, la de Déu, vull dir, que al final no es compleixen i la gent el comença a xiular. I això que no havia promès una independència impossible, i això que no havia enganyat dos milions de persones, ho recalco perquè ho tinguin en compte els presos en gira, no sigui que se'ls giri tot en contra, valgui la redundància. Si l'hi va passar a Déu, els pot passar a ells.

Gràcies a la tournée, podran descansar una mica els familiars, amics i coneguts dels presos, que durant tres anys han estat fent de teloners. I podrem descansar nosaltres de veure'ls per televisió somicar i insistir que el seu familiar, amic o conegut era innocent com un querubí, cosa que no té cap interès informatiu. L'interessant seria el contrari, i estic segur que no hauria costat trobar-ne testimonis.

- El meu fill és idiota, ja li va bé estar a la presó, a veure si allà l'ensenyen a comportar-se. Potser fins i tot hi aprèn un ofici, que ja seria hora.

Benvinguda també la gira mundial si així no tenen temps d'acostar-se a un teclat i deixen d'escriure llibres. Ja hem quedat que la presó no atorga talent i estem farts de veure llibres de color groc que no valen ni la tinta que hi ha abocada a dins, i dic abocada perquè realment es diria que el mètode d'escriptura ha sigut el d'abocar la tinta a les pàgines, així, a raig.

A més d'aconseguir finalment eixamplar la base, si bé la base abdominal, en Junqueras ha agafat un to poligoner, això s'aprèn entre la quarta i la cinquena galeria. No sé si li servirà en la seva feina al monestir de Poblet, on el van acceptar pel seu antic parlar capellanesc i no per dir coses com «s'han de tenir molt ben posats» (sic), que queden bé a les dutxes del talego i a TV3 entrevistat per en Sanchis, que ve a ser el mateix per les ensabonades, però en un monestir sonen heretges. El prior dirà, però, que vagi amb compte sa eminència -o quin sigui el tractament que rep-, que el nou Junqueras no sembla estar per bromes i, tal com el veu a venir, li clava una cullera esmolada al ganyot.

Ara bé, les aparicions televisives, que les deixin, de debò, que encara que ells ho ignorin, de la presó han sortit tan babaus com hi van entrar. Quod natura non dat, Lledoners non præstat.