La família com
a lloc educatiu
Jesús Domingo Martínez GIRONA
Una de les grans incerteses d'aquest moment històric, a occident, té a veure amb la pròpia debilitat del subjecte personal, moltes vegades mancada de vincles comunitaris i desarrelat de la seva tradició cultural i espiritual.
El protagonisme de la família com a lloc educatiu i de transmissió moral també està en joc a l'hora de donar solidesa al futur. I no obstant això, aquestes setmanes hem vist una gran riquesa d'iniciatives que neixen del que sembla una reserva cultural i moral que de vegades sembla escampada i poc visible.
Per molt que els experts investiguin, no està escrit què sorgirà del dolor i la incertesa d'aquests dies. Dependrà de la nostra raó i de la nostra llibertat, de si triomfen la frivolitat o la memòria, la recerca de la veritat o el tancament ideològic.
Màfia, residus i polítics
Daniel González Aguilegor representant de la PAAC (Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles)
n D'aquí a 2 mesos, es compleixen 20 anys del inici de l'abocador de Vacamorta, Cruilles.
Després de set sentències, totes guanyades per la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles, fins i tot al Tribunal Suprem, la Generalitat va haver d'acceptar (aparentment) que s'havia de complir la sentència i buidar l'abocador.
Però, ai las!, les aparences enganyen!
Recentment, en hem assabentat que la Generalitat, amb el subterfugi d'una suposada «declaració ambiental», està intentant coaccionar els ajuntaments recalcant per on passaran tots els camions que transportin els residus a uns altres abocadors, «advertint-los» de les molèsties i les males olors que això els pugui causar... amb la més que evident intenció d'aconseguir adeptes que l'ajudin a paralitzar el compliment de la sentència. Curiosament, durant la deposició de les 2.700.000 tones que ens van enviar, durant 14 anys, no van dir ni piu !
Durant aquests anys, la connivència entre els diferents consellers de medi ambient, els funcionaris i l'empresa que gestiona l'abocador ha sigut total... I mafiosa, només cal veure el «pelotazo» de 5,7 milions d'euros que se'n va endur el fill gran del «molt honorable».
Acceptaren el «a por ellos» i ara neguen el tercer grau penitenciari
Joan Janoher Sadurní Vulpellac
n Crec oportú recalcar la descabellada declaració dels partits polítics dretans, com són Populars, Cs, i Vox. No els cau la cara de vergonya perquè d'aquesta en viuen. Continuen marcant el seu territori feixista, al qual es volen consagrar eternament, mentre les disposicions democràtiques n'agafin les rendes polítiques, de com s'ha de respectar els drets a la resta de ciutadans que no combreguen amb els seus pensaments.
Una cosa és la lluitar per normalitzar el país, i l'altra cercar continuadament la forma de desacreditar els polítics catalans empresonats.
Mentre el Congrés espanyol toleri la manca de respecte a les comunitats, ens caldrà pensar si és just con necessari aquest procediment tan intolerable. Seria, doncs, bo, pensar en vies de respecte que tanta falta fan a l'hemicicle espanyol.
Convé canviar les dialèctiques de l'oposició, encara que ells ho considerin molt viables pel seu sosteniment, al qual la majoria de ciutadans d'Espanya ho creuen impossible, que rectifiquin els seus arguments, per quant la seva paraula es contradiu amb els verdaders demòcrates, que desitgen que se'ls respecti sempre.
