Aquests darrers moviments en el mapa polític català fan pensar que a la tardor, si la covid-19 ho permet, Catalunya viurà unes eleccions que ja foren anunciades per Quim Torra a començaments d'aquest any. Però, com sempre, va vendre fum i les seves paraules se les emportà el vent. Sabia que, si signava la convocatòria, ERC guanyaria per golejada, per la qual cosa rebé instruccions des de Waterloo, tot esperant una davallada dels republicans que certament no acaben de concretar la jugada. Ho tenen a tocar i al final s'ho deixen perdre.

A ERC massa sovint li tremolen les cames. Viuen mirant sempre pel retrovisor i són incapaços de superar complexos. La seva pugna amb en Puigdemont -per cert ja ha encetat la campanya des de la màquina de manipular que representa actualment TV3- continua. Uns i altres pretenen ser vistos per una part de l'electorat de casa nostra com els més agosarats, els més valents en el camp independentista i al final reculen, incapaços de seguir un full de ruta que com a mínim sigui creïble i possible. És una pugna per veure qui fa volar més coloms i així tenir la seva gent entretinguda.

Soc dels partidaris que Catalunya gaudeixi d'un partit polític fort i majoritari. Sense un clar lideratge d'una formació a l'estil de Feijóo a Galícia o Urkullu a Euskadi les possibilitats de fer front als reptes pendents de casa nostra amb un cert èxit són escasses.

Ho podem veure en l'actual govern de coalició. Uns desconfien dels altres i les controvèrsies són contínues. Ara hem assistit a la pugna a la CCRTV per l'adeu de la Terribas i a la cacera dels de Junts contra el president de la Sindicatura de Comptes pels contractes signats per la Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes i que investiga el Tribunal Suprem.

El president de la Generalitat és un home de palla, que no té cap autoritat moral i que va ser posat a dit sense que es presentés com a candidat per exercir la màxima autoritat de Catalunya. De manera despòtica, sense cap debat intern i a dit Puigdemont el beneí per tal que fes de titella o masover, tot obeint les ordres que arriben des de Bèlgica i l'home segueix fil per randa les instruccions que li manen. Va repetir el noi d'Amer el mateix que va fer a l'Ajuntament de Girona quan buscava el seu successor. Tot imposat per ell atès que fa unes llistes de llepacrestes on ningú li pot discutir absolutament res. I s'omplen la boca de democràcia...

I ERC, de convidat de pedra. Malgrat el desconcert existent i la pèssima gestió del tema del coronavirus, mai no s'atrevirà a fer un pas endavant. Oriol Junqueras a TV3 ja va deixar clar el tema dels pactes, per la qual cosa els propers anys no oferiran grans diferències amb la situació actual.

De moment existeix un divorci entre JxCat i el Partit Demòcrata. Però a mesura que avancin les setmanes hi pot haver entesa. Els primers són una colla de hooligans d'en Puigdemont i els segons ara recorden tot sovint que són els hereus de l'antiga Convergència. Per separat en unes eleccions posaran en safata de plata el triomf als cagadubtes d'ERC, que ho tornen a tenir tot a favor, però són capaços d'espatllar-ho al darrer moment com fa tres anys. El sector independentista es mou. A la tardor se sabrà si continuen tenint la mateixa confiança de l'electorat o bé han perdut pistonada. Mentrestant, Puigdemont, com un disc ratllat, torna a prometre que tornarà a Catalunya, critica el bisbe Omella, els empresaris i a qui faci falta. TV3 és la seva gran arma electorat. Des d'ara el tindrem a casa matí, tarda i nit.