28 de juliol de 2020
28.07.2020
Diari de Girona

Tal dia farà 38 anys

27.07.2020 | 23:24
Tal dia farà 38 anys

Plouran milions europeus sobre l'economia espanyola. A què es destinaran, ja ho veurem. Qui tindrà tall i qui sucarà pa amb l'olor, ves a saber. El cas és que arribaran 140.000 milions, més de la meitat a fons perdut, entre el 2021 i el 2023. Això sí que és una pluja de milions i no les que anunciava Mariano Rajoy per comprar les voluntats independentistes, i que mai no es van veure per enlloc (incompliment que va fabricar més independentisme). Però els milions, en teoria, són com la matèria en les lleis de la física, que no es crea ni es destrueix sinó que es transforma. D'on surten els d'aquesta benedicció europea? D'emetre deute avalat pel pressupost de la Unió. Els caps d'Estat i del Govern, a instàncies de la Comissió, han fet el mateix que qualsevol autònom en dificultats: buscar algú que et deixi diners. Però quan te'n deixen és sempre amb el compromís de retornar-los, i el cas que ens ocupa no n'és l'excepció. Els títols de deute s'aniran reemborsant de forma «constant i previsible fins al 31 de desembre del 2058». És a dir, que una part d'aquest endeutament, que ha de servir per reactivar l'economia europea malmesa per la pandèmia de la covid, no es tornarà als prestadors fins d'aquí a 38 anys. Gairebé quatre dècades. Això, si entremig no hi ha algun refinançament. Pensem-hi: estem parlant de més d'una generació. Persones que avui encara no són pares seran avis quan arribi l'any, i no diré que seran pensionistes perquè ves a saber a quina edat els deixaran jubilar. Dels dirigents europeus que s'han reunit quatre dies per decidir aquesta aventura financera, ben pocs continuaran en actiu, i el seu lloc haurà estat ocupat per una nova generació de polítics que ves a saber què haurà fet amb les institucions comunitàries. De fet, comprar deute de la Unió Europea a un termini de 38 anys és una aposta agosarada. Però si la Unió aguanta, quan els seus buròcrates elaborin el pressupost del 2058, es trobaran amb una despesa fixa que no podran esquivar: les restes del «deute covid». «Què és això?», preguntarà un jove. «Una cosa dels avis», respondran els veterans. En resum, que els milions de la pluja ragen dels europeus del futur. Aquells a qui volem deixar un demà esplendorós i net.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook