29 de juliol de 2020
29.07.2020
Diari de Girona

Senyals de fum a Houston

28.07.2020 | 23:41
Senyals de fum a Houston

El passat 22 de juliol Washington va anunciar el tancament del consolat general de la Xina a Houston. El secretari d'Estat Pompeo ho va justificar dient que els xinesos estaven «robant propietat intel·lectual». Com era d'esperar, Pequín, basant-se en la reciprocitat, va anunciar el tancament d'un dels consolats dels EUA, el de Chengdu.

Les acusacions d'utilitzar la cobertura diplomàtica per a activitats d'espionatge no són infreqüents. De fet, el text que regula aquestes questions és un tractat internacional, la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques (i la seva germana dos anys més jove, la Convenció sobre relacions consolars), que va ésser negociat en plena guerra freda l'any 1961 en una Viena farcida d'espies on encara podia sentir-se l'eco furtiu de les petjades d' Orson Welles amb els acords de fons de la cítara d' Anton Karas. Qualsevol lector ben informat sap, sense necessitat d'haver llegit l'obra completa de John Le Carré, que la pràctica diplomàtica habitual en aquests casos passa per l'expulsió dels diplomàtics implicats, que rep immediatament la resposta recíproca de l'altre Estat. « Et on n'en parle plus».

El que és força extraordinari –tot i que hi ha precedents– és tancar un consolat. Washington va donar dos dies «per al cessament absolut de les activitats del consolat xinès a Houston». Ni tan sols va passar quan fa uns mesos es va denunciar la presumpta mort i esquarterament del periodista Jamal Khashoggi dins la seu del consolat general de l'Aràbia Saudita a Istanbul.

Per què Washington ha optat per aquesta mesura tan poc habitual i tan contundent?

S'ha publicat que el passat 21 de juliol, al voltant de les vuit del vespre, els veïns de Montrose Boulevard varen informar els Bombers de Houston que hi havia foc al consolat general de la Xina provocat per la «crema d'escombraries» dins un contenidor. Més tard, però, la policia local va dir que el foc havia estat provocat per la crema de «documents classificats» i que no els havia estat permesa l'entrada per apagar el foc. Una imatge poderosa que evoca el que va passar a l'ambaixada japonesa a Washington abans de Pearl Harbour. Però de debò algú, en plena era digital, enmagatzema encara informació confidencial en paper? D'altra banda, les seus diplomàtiques mantenen la protecció fins i tot després del trencament de relacions diplomàtiques. Sembla difícil pensar que els EUA volguessin assaltar la seu del consolat general xinès a Houston quan només cal passar pel davant del número 3.003 de Massachusetts Avenue a Washington per veure la seu de l'antiga ambaixada d'Iran encara protegida per la policia, quaranta anys després del trencament de relacions diplomàtiques entre tots dos països. No sembla que calgués fer tant de foc ni espantar els veïns. Curiosament, la Xina no ha estat tan curosa amb la Convenció de Viena, i ja ha ocupat l'immoble del consolat a Chengdu un cop desallotjat pels americans.

Els conflictes entre la Xina i els EUA han estat freqüents en els darrers temps: «El virus xinès», com diu el president Trump per referir-se a la COVID-19; Hong Kong; els conflictes dels aranzels, la tecnologia 5G i el de les aigües territorials del Mar del Sud de la Xina... Si, com diuen els tractadistes, les relacions diplomàtiques acostumen a expressar-se en gestos, tot fa pensar que el que veiem en aquest cas és l'escenificació per part de dues potències d'una crisi important que ve de lluny i que segurament té poc a veure amb activitats de «ciberespionatge» dins la seu consolar, que ben segur podien fer-se perfectament des d'un comfortable cibercafè a Xangai o a París.

Pequín ja ha parlat d'«escalada sense precedents» i, a tres mesos de les eleccions presidencials als EUA, tot plegat apunta que per entendre bé el significat del foc que es va encendre a Houston el fum és molt més important que les flames.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook