Es a dir: així passa la glòria del món. O també: la vanitat, el poder i els diners no duren eternament, ja que passen i s'acaben. Per això, de què serveix aconseguir més i més diners d'una manera fraudulenta si, com ha dit el Papa, al darrere d'un enterrament mai no veiem un camió de mudances?
Això deu pensar ara (suposo) el Rei emèrit espanyol, ja que la glòria i la fama que va tenir en el seu moment, pot resumir-se en aquesta frase: Sic transit gloria mundi. I és que malgrat la glòria del passat, quan el Rei emèrit feia i desfeia al seu gust amb unes comissions aconseguides d'una manera fraudulenta i amb un enriquiment il·lícit, ara tot això ha quedat al descobert. Ja el 2012 el diari The New York Times destapà per primer cop els suposats negocis irregulars del rei Joan Carles, amb una fortuna de 1.800 milions d'euros de dubtosa procedència.
Per això, davant els escàndols de corrupció de molts polítics, el 13 de febrer del 2016 el papa Francesc deia: «El santuari de Déu no són els diners sinó la vida dels seus fills, especialment dels joves sense futur i dels ancians oblidats en tants racons». Amb valentia, el Papa continuava així: «El santuari de Déu són les famílies que necessiten dels mínims necessaris per poder construir-se i alçar-se. El santuari de Déu és el rostre d'aquells que surten als nostres camins». I el 14 de febrer de 2016, el Papa denunciava amb valentia una pràctica ben freqüent entre molts polítics: «No es pot tindre pa a base de la suor de l'altre». Per això el papa Francesc ens exhorta a elegir entre «la lògica de la corrupció i de l'avarícia, que s'infiltra pertot arreu, i la de l'honestedat».
Investigat per la justícia, el rei Joan Carles, que estava a dalt de tot fa uns anys, ara deu pensar: « Sic transit gloria mundi». I és que la fortuna que ha aconseguit amb les seves «operacions» financeres no se l'emportarà, com diu el salm 48:18, «quan es mori no se l'endurà, no el seguiran les seves riqueses» (Ps 48:18). Per això el salm 61 denuncia l'avarícia dels rics: «No us refieu dels diners mal adquirits, no us il·lusioneu amb béns robats; si augmentàveu les riqueses, no hi poseu el cor» (Ps 61:11). I el salm 100 blasma «els homes fraudulents» (Ps 100:7). A més, el poder que el Rei emèrit tenia, i del qual se n'aprofitava, s'ha esfumat.
Pel contrari, la Paraula de Déu elogia els governants que «porten les coses de palau amb honradesa de cor» (Ps 100: 2), els qui no es proposen «aconseguir cap objectiu innoble» (Ps 100:3) i els homes «de conducta irreprensible» (Ps 100:6).
