En ple període de rebrots de la covid-19 costa veure els canvis que ens portarà aquesta pandèmia en l'urbanisme de les ciutats. Comencem a percebre'n l'impacte vinculat a l'economia però es fa difícil veure com aquesta inesperada crisi afectarà la manera de pensar les ciutats.

Alguns municipis, davant l'emergència sanitària han cregut que la resposta eren les mesures que ja estàven previstes per combatre el canvi climàtic. En un primer moment per guanyar espai al cotxe en període de necessari distanciament social, però de ben segur molts d'aquests canvis perduraran. Barcelona n'és l'exemple més evident. Han aprofitat la situació sanitària per accelerar els canvis que tenien previstos en la lluita contra el canvi climàtic. Moltes altres ciutats catalanes han seguit el seu exemple. Com sempre Barcelona sempre influeix en aquests aspectes.

Però quan parlo dels canvis que provocarà la crisi del covid-19 en l'urbanisme de la ciutat no m'estic referint a aquests. El que ens passarà amb la postpandèmia és que ens ha canviat la pregunta. I alguns donen per bona la resposta que tenien per una altra pregunta. Les respostes pel canvi climàtic no necessàriament han de ser les òptimes per la crisi del covid-19.

Urbanísticament, què estarà en qüestió després d'aquesta pandèmia? Quins canvis caldrà encarar?

En primer lloc, entendre les noves connurbacions urbanes. Fa anys que parlem de les ciutats reals quan parlem de les àrees urbanes o metropolitanes a l'entorn d'una ciutat. I enteníem que en el fons, quan parlàvem de ciutat estàvem parlant de la xarxa de municipis lligats a la ciutat La famosa àrea urbana. Després del confinament i els rebrots intuïm que això ja queda petit. I la cosa no anirà de segones o terceres corones metropolitanes. No anirà dels municipis mitjans a pocs quilòmetres de distància amb una certa trama urbana contínua. La covid-19 pot fer realitat el concepte noucentista de la Catalunya ciutat. Fins la pandèmia, era poc realista contemplar viure a 70-100 quilòmetres d'on es treballa. Una minoria connectada amb alta velocitat o autopista s'ho podia plantejar però continuava la lògica de viure o a la ciutat o a la primera o segona corona. De cop, la quarta o cinquena «corona» han esdevingut més «sexys» que la primera i la segona. Per dos motius: per la qualitat de vida que suposa viure en un entorn rural després d'estar confinats tres mesos en un pis de 60 metres i pel salt que ha fet el teletreball en aquests darrers mesos. Això pot comportar molts canvis en la mobilitat. D'aquí que els plantejaments de les ciutats d'aposta per un transport públic molt metropolità i la reducció del cotxe poden trobar-se amb nous reptes no previstos. Era totalment lògic en la Catalunya metropolitana i litoral però veurem si això canvia a partir d'ara.

I portarà canvis també en la percepció de ciutadania i del rol de les ciutats, que esdevindran encara més generadors de serveis per àrees cada cop més grans i diverses i hauran de fer plantejaments en tots els àmbits que vagin molt més enllà de la població empadronada al seu terme municipal.

En breu, viure a una hora de distància de la gran ciutat serà normal i desitjable.

El segon gran canvi és la redistribució dels usos urbans dels centres de les ciutats. Aquesta crisi impactarà d'una manera important en el comerç, que és la vida en els centres de les ciutats. Uns centres pensats com a establiments comercials o de restauració en les plantes baixes i habitatge o apartament turístic en les plantes superiors. Si no es produeix una reducció dels preus dels lloguers per adaptar-los a la nova realitat, és possible que molt locals comercials dels centres urbans estiguin buits. Com ja comencen a estar-ho. L'impacte del comerç electrònic i les grans superfícies comercials també és determinant. Davant aquest realitat, la reconversió de molts locals comercials en habitatge és una opció molt real i que pot esdevenir una solució per a molts centres urbans. També altres usos de serveis -sanitaris, administratius, que fins ara tenien vetada l'entrada a aquests espais per la competència comercial.

I finalment, també es produïran canvis en l'impacte del turisme a la ciutat i a les localitats turístiques. No perquè el turisme s'acabi. Al revés. El fre que suposa per al turisme la situació actual provocarà canvis a curt termini que han de suposar una millor planificació per quan el turisme torni amb força. Que ho farà i serà en els propers dos o tres anys.

Molts negocis s'hauran quedat pel camí i moltes infraestructures turístiques quedaran obsoletes per un fre d'un o dos anys. Però els turistes, tornaran. I potser és el moment per redefinir els usos turístics de les ciutats, l'expansió o no als eixamples, l'esponjament dels nuclis antics i la reconversió d'apartaments turístics en habitatges habituals. És una oportunitat de trencar una lògica que ha estat inalterable els darrers anys però cal visió política, un projecte clar de ciutat i encertar en les decisions. I els hi tocarà als governs actuals perquè aquests canvis s'hauran de fer en els propers tres anys. Un repte majúscul que hauran d'encarar conjuntament amb una crisi econòmica i social com no hem vist fins ara. Esperem que tots se'n surtin perquè, sinó, el que és segur és que es produirà una distància insalvable entre les ciutats que han sabut fer els canvis i les que no.