Retallades i Administració
Miquel Mompió i Azemar riudarenes
Amb la que està caient i la que vindrà, gràcies els 140.000 milions d'Europa, tot i el boicot del turisme. La nova etapa que ve hem de fer moltes retallades: 75% menys de despeses de la monarquia; 75% menys de diputats a Madrid i autonomies; eliminar el Senat ; 75% menys de despesa de l'exèrcit (fa més el virus que una bomba) la seva tasca només hauria de ser per emergències socials, civils i desgràcies atmosfèriques; 75% menys de funcionari a diputacions i consells comarcals, eliminar fundacions, patronats i tripijocs que viuen de la rifeta; 75% menys de ministres i càrrecs de confiança.
S'hauria de potenciar Sanitat, Educació, Agricultura (repoblar el territori i la primera economia). Ajudes Socials, Salaris mínims, mantenir les pensions. Afavorir i potenciar Autònoms i la petita mitjana empresa. Estalviar els 25.000 milions que diu el Professor Gay de Liébana i tenir molta cura de saber administrar. Som un país pobre. No podem ni tenim tants recursos per subvencionar l'atur i els Ertes. La gent ha de tornar a treballar encara que els sous siguin petits, hem gastat tot el que teníem i hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, això és com una postguerra, però la gent té millors condicions i prestacions ... serem capaços potser, és la nostra última possibilitat.
Suport
a Albert Mateos
Mercè Balmanya i Camprecios girona
Escrit referent a Albert Mateos Poch. Des d'aquí vull donar tot el meu suport a l'Albert Mateos Poch. Agrair-li en nom meu i de la meva família les atencions rebudes en aquests darrers anys. Un munt d'emocions pel record que ha fet del meu pare, Domènec Balmanya. L'Albert és una gran persona que ha sapigut portar el nom del Girona al cor de molta gent. Sembla que el club està per altres coses i molts no ho entenem. M'agradaria que reflexionessin sobre la marxa de l'Albert, que ha fet tant per el club.
President, directius, heu de fer-ho millor pel bé del club. Orgull Gironí, sempre!
Mascaretes transparents?
Albert Altés Segura Llançà
Respectant les normes sanitàries, no em puc estar d'escriure el que veig dia sí i dia també. Quasi tothom ha acceptat que cal portar la mascareta però diria que quasi tothom està emprenyat de portar-la. De cop, ens hem vist obligats a tapar-nos casi la meitat de la cara per protegir-nos de la covid-19. Aquesta pràctica que molt sovint oblidem però que immediatament la reconduïm, diria que ens molesta. Sobretot perquè no veiem la boca i els llavis de la persona del davant i nosaltres tampoc ens podem expressar gens ni mica. O sigui, no podem observar el somriure de l'altra persona, un dels principals senyals d'amistat dels humans! Els animals mai riuen quan veuen algú. És un fet molt diferencial dels Sapiens! Ara, aquest fet tan humà no el podem mostrar i això fa que senti molt mal humor i mal ambient arreu a on vaig. Massa serietat! Potser és hora de fabricar una mascareta transparent!
Arbres sí, gespa no!
Lola Arpa Vilallonga Peratallada
En aquests dies de canícula cada cop més habituals, quan camines sobre l'asfalt roent dels carrers i les voreres, t'adones del valor que té l'ombra d'un arbre, si és que el trobes.
Malauradament, bona part dels nostres ajuntaments -a les escasses «zones verdes» de què disposem- tenen preferència a invertir-hi en plantació de «floretes» i gespa, i no pas d'arbrat que creixi i faci ombra.
El nostre no és el clima dels països nòrdics, és un clima molt més càlid que per mantenir la gespa en condicions cal invertir en instal·lacions de rec automàtic i mà d'obra.
Amb els mateixos litres d'aigua i aquestes inversions, es podrien plantar arbres d'ombra, plàtans, lledoners, til·lers... que només necessiten aigua els dos primers anys i, un cop adaptats, el benefici per al ciutadà és molt més gran que el que ens ofereixen quatre floretes i uns metres de gespa rostida.
