31 de juliol de 2020
31.07.2020
Diari de Girona

El fons Santos Torroella (II)

30.07.2020 | 23:17
El fons Santos Torroella (II)

A l'article anterior en aquesta mateixa secció d'opinió vaig plantejar la meva discrepància amb la proposta de congelar les actuacions a la Casa Pastors i ho vaig argumentar.

M'agradaria insistir-hi a partir d'un fet molt preocupant que està afectant les estructures comercials de la riba dreta de l'Onyar. Des del pont de Pedra fins al pont de Sant Feliu en els carrers que configuren la ciutat medieval artesanal i mercantil es comptabilitzen a hores d'ara prop de quaranta botigues tancades. En dates recents han tancat una botiga de comestibles, una botiga emblemàtica de records, dues botigues de roba, una oficina bancària i un bar emblemàtic al carrer dels Ciutadans. Ja no és el que passava fa dos o tres anys, quan es tancaven i s'obrien successivament botigues sense gairebé solució de continuïtat. Ara tornem a ser en una crisi estructural com la que va afectar en els primers anys setanta el carrer dels Ciutadans i el carrer de les Ballesteries i no diguem Calderers i Barca; ara la crisi ha saltat també a la Rambla i l'Argenteria.

Aquesta circumstància és una alerta molt seriosa sobre el centre històric de la ciutat i sobre les característiques del seu comerç i del conjunt de les activitats que s'hi desenvolupen. Ara s'ha produït un procés de residualització i d'especialització condicionat per la crisi d'una banda i per les demandes generades per un determinat model turístic que ha dut a la concentració en activitats de restauració i de records per als turistes. Feliçment encara la diversificació no ha mort i hi ha llibreries, joieries, estancs, comestibles, òptiques, sabateries, que ens recorden el valor d'una oferta àmplia, diversificada i de qualitat.

Cal, doncs, una acció decidida en matèria d'estímuls comercials i fiscals que apuntalin aquesta estructura i cal tornar als estímuls a la rehabilitació per dinamitzar el compliment de les previsions i determinacions del Pla Especial del Barri Vell que mentre no es reformuli s'ha de seguir aplicant amb el criteri i amb el rigor que s'ha fet fins ara.

I tornem a la casa Pastors. És aquí, en aquest panorama d'una certa desolació, on les administracions han de recuperar el lideratge i han de fer de les seves inversions un element de dinamització, un revulsiu imparable. Sincerament crec que Girona no es pot permetre ni un sol edifici, ni un sol gran contenidor, buit i inactiu. És cert que calen també inversions qualitatives que estimulin la creació i l'ocupació. Però no és menys cert que la inversió en capital físic, en edificis de titularitat pública rehabilitats és imprescindible. Ho és també una política continuada d'adquisicions que posi en circulació edificis com les Caputxines, que han perdut la seva antiga funció conventual i ara podrien adquirir un nou paper de porta d'entrada als circuits culturals i universitaris del centre històric. Cal dir ben alt que els edificis buits són un corc que alimenta el retrocés i que el retard en les intervencions en aquest capital físic esdevé un greuge sovint irreparable.

La casa Pastors té un projecte d'intervenció arquitectònica de més de 5.000.000 d'euros i té unes aportacions externes a les finances de la ciutat de més de 3.000.000 d'euros amb aportacions de 2 milions de la Diputació Provincial i de més d'1 per part de la Generalitat. Hi ha els diners i hi ha el projecte. Com és que està tot aturat? Com és que no es fan servir els mecanismes i procediments d'urgència amb reducció de terminis?

Un dels arguments dels detractors d'aquesta inversió, que proposen destinar a una despesa consuntiva amb molt poc efecte de reproducció, és que si bé té sentit rehabilitar no té sentit sense saber què s'hi ha de fer. Però resulta que si ho tinc ben entès, si hi ha una cosa que és clara, i acceptada pels actors culturals, és la destinació de la Casa Pastors a Museu d'Art Contemporani amb una governança compartida amb el Museu d'Art que seria el Museu d'art medieval i modern. Hi ha serrells per definir? Manca concretar com seria el futur Centre de Documentació dels Museus d'Art de Girona? Manca concretar on i com seria el dipòsit d'aquests Museus d'Art? Sens dubte, però el que és essencial, el paper de centre d'exhibició del Palau Episcopal i de la Casa Pastors, és a hores d'ara ja indiscutible. No hi ha, doncs, motiu per esperar. Sobretot perquè hi ha les idees, els diners i els fons que han de nodrir aquest motor que ha d'esdevenir el nucli dur del sistema de museus de Girona al costat del Museu de la Ciutat, del Museu dels Jueus, del Museu del Cinema i del Museu d'arqueologia. La indefinició doncs no gravita sobre el Museu d'Art, medieval i modern (Palau Episcopal), i contemporani (casa Pastors), sinó sobre una part de la resta del pla de Museus.

Són molt respectables i dignes d'esment les propostes d'un Museu d'Art Contemporani a la zona de les Casernes o la idea que en el seu moment es tenia de fer a Casa Pastors un Centre d'Interpretació seguint les petjades de Bolònia. Però ara aquestes opcions han quedat endarrere per les circumstàncies i les accions que han portat a dotar amb cinc milions d'euros el projecte de Casa Pastors.

En darrer terme, fins i tot si no fos clar el projecte museològic i museogràfic de Casa Pastors tampoc no es justificaria la paràlisi actual i l'espectacle d'un edifici en degradació i d'una col·lecció en la clandestinitat. Algú s'imagina que en els primers anys vuitanta s'hagués esperat a saber fil per randa què s'havia de fer en l'antic convent de la Mercè i antic Hospital Militar? Quan hagués sorgit la idea de l'Escola Municipal d'Art el monument ja hauria estat una ruïna.

Diligència, rapidesa, claredat són imprescindibles ara per redreçar un Barri Vell, madur i malalt crític, després d'una llarga etapa d'efervescència creativa i d'evident recuperació. Per alimentar les idees, per fomentar la creació, encara que sembli una paradoxa ara han de tornar les grues al Barri Vell en una nova etapa de rehabilitació que endreci tot el parc d'equipaments que s'hi concentren. I només si la iniciativa pública passa al davant, la iniciativa privada sentirà l'estímul de recuperar també el seu interès per un barri viu i renovat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit