Una de les esperances que teníem en fotre fora del Govern espanyol el PP era que s'obrís una etapa d'esperança per resoldre el conflicte català. Soc conscient que és una qüestió complicada i que no es pot fer en quatre dies. De fet, si tenim aquest problema des de 1714 per alguna cosa és, si fos fàcil algú des de llavors ho hauria arreglat. De fet ho va intentar arreglar la I República i quan semblava que es tornaria a investir Francesc Pi i Margall hi va haver el cop d'estat de Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, que, entrant amb la Guàrdia Civil al Congrés dels Diputats, va liquidar l'esperança republicana. Es va estar a punt d'arreglar-ho durant la II República i la dreta catalana i espanyola va preferir donar suport a les idees feixistes que venien d'Alemanya i d'Itàlia. Van fer un altre cop d'estat. Es va intentar durant la Transició per part dels partits antifranquistes però l'any 1981 el Rei i els militars van decidir posar-hi límits quan la Guàrdia Civil va entrar, altra volta, al Congrés dels Diputats.
Resulta que jo que soc un home moderat i que sap les dificultats d'arreglar el problema que ha provocat la FAES utilitzant la cúpula judicial espanyola, vaig pensar, bé almenys es farà una amnistia, sortirà tothom de les presons, tornaran els exiliats i podrem parlar entre tots en un altre clima. Es podria pensar en indults pels que ho volen o en una reforma del Codi Penal. Hi ha vies, moltes vies. Doncs sembla que això és impossible.
Per si fos poc, els jutges van posant llenya al foc un dia i un altre, intentant que els presos polítics no puguin gaudir dels drets que els dona la llei, fins i tot aplicats a criminals. I això passa sense que els polítics d'esquerres espanyols s'adonin que és en realitat una estratègia contra l'actual Govern del Regne d'Espanya. És així que el mateix ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, no s'atreveix a posar ordre a la Fiscalia, infestada de gent d'extrema dreta.
Doncs bé, sembla que l'amnistia ha quedat en un calaix. No només no es fa cap proposta per arreglar el conflicte català, sinó que tampoc es fa res per arreglar el problema que va crear el Tribunal Suprem ple de jutges que han col·laborat amb la FAES quan va cometre una sentència que només denota els seus prejudicis ultrareaccionaris i falta del mínim rigor jurídic.
Estem una situació molt ben definida per la cultura punk: no hi ha futur. Podeu pensar: home, hi ha altres problemes com la pandèmia. Bé, sí, és clar. Però quan no es deixa que hi hagi alguna via cap a la solució dels problemes al final aquests exploten de la forma menys pensada, menys imaginada, menys volguda. Però que ningú es faci la il·lusió infantil que el virus actuarà com en el tantes vegades reclamat soufflé.
