M'assec i no faig res, excepte observar les modulacions de l'aire, alterades ocasionalment pel pas d'una mosca que, el temps de travessar la sala, recorre també de banda a banda la meva volta cranial. Tanco els ulls i reprodueixo el pas de l'insecte com qui rebobina una pel·lícula per contemplar de nou aquests cent o dos-cents fotogrames impactants. Després els obro i la realitat es col·loca espontàniament a «play». Acaba de saltar el termòstat de l'aire condicionat i arriba des del sostre un corrent que en colpejar-se contra la meva espatlla es divideix en dos i es perd cap a la zona de l'aparador. Parpellejo per lubricar els ulls i em ve a la memòria, sense saber què pot haver-ho provocat, un poema que em sabia, encara que m'encallo en arribar al quart vers. Observo atentament l'embús. Arriba del carrer un crit. Observo atentament el crit.
Em pregunto si això és al que anomenen meditar. Em pica el nas. Però em resisteixo a la temptació de rascar-me'l. La tele s'acaba d'encendre per pròpia iniciativa. Ho fa amb alguna freqüència. Diu el tècnic que es deu a un contacte solt o fluix del comandament a distància. No es tracta, doncs, que se m'hagi aparegut el telenotícies com als místics se'ls apareix la Verge. Imagino un comandament a distància capaç de provocar al·lucinacions. Pressiono la tecla número 1 d'aquest comandament i apareix una al·lucinació oficial, pública, finançada per tots els contribuents. Hi ha una zona d'al·lucinacions de pagament, però no hi estic abonat encara. Disposo, en canvi, de Movistar i Netflix.
Una mosca, potser la d'abans, torna a travessar la sala i la meva volta cranial en sentit contrari al d'abans. El doll d'aire condicionat la fa enrere, de manera que torna, fa un parell de piruetes i s'esvaeix en l'aire com per art de màgia. Em quedo sol de nou, en fi, encara que potser observat per la mosca des d'algun racó. Giro el cap per buscar-la i la trobo atrapada en una teranyina. L'aranya abandona de seguida el seu lloc de repòs i s'acosta a l'insecte, embolicant-lo en un capoll de seda com el que envolta un entrepà en paper d'alumini. Després torna al seu lloc d'observació i jo continuo meditant. O el que sigui això.
