Converses sobre la crisi

Amiga. Hola Eduard, estic molt cansada de les pantalles però com que soc complidora de les normes i el Govern ens ha recomanat que els que vivim a Barcelona no sortim de casa excepte per allò que sigui indispensable (no sé si la gent li fa gaire cas, però això ens donaria per a una altra conversa), se m'ha acudit aprofitar aquesta via telemàtica per fer-te algunes preguntes jurídiques que segur que sabràs respondre'm.

Eduard. Bon dia. M'alegro de parlar amb tu i veure't, encara que sigui a la pantalla. També faig cas al Govern, però coincideixo amb tu en què se li està fent molt poc cas i tant de bo això no suposi un enduriment de les mesures de contenció de la crisi.

Però en fi, em deies que volies fer-me algunes preguntes jurídiques. Intentaré respondre't, i per descomptat com que som bons amics hi afegiré tot allò que em sembli important de contingut social, ja que saps?, qui formem part del món jurídic no vivim, ni per descomptat volem la gran majoria, en una «urna de vidre» o en una «torre d'ivori» aïllats de la realitat.

Amiga. Bé, al que anem: tinc diversos amics i amigues, que al seu entorn també en tenen altres i altres, i no segueixo la cadena perquè s'ampliaria considerablement, que em diuen que la seva empresa va presentar fa temps, poc després de la declaració de l'estat d'alarma, això que en diuen expedient de crisi, però que des de fa ja bastants dies estan treballant i segueixen cobrant d'aquest expedient. Això és legal? O és que l'empresa actua de manera il·legal? Es pot sancionar a qui incompleix les normes? I si als meus amics i amigues no els queda altre remei que treballar en la foscor perquè els diuen que aquesta és l'única manera de salvar els seus llocs de treball?

Escolta, i posats ja a preguntar, creus que les normes són útils per donar resposta als problemes laborals de tantes i tantes persones que estan amb contractes suspesos, o han perdut els seus llocs de treball, o no poden seguir treballant per compte propi pel deteriorament de la situació econòmica? Perquè, si és veritat el que els meus amics i amigues m'expliquen, llavors aquests expedients de crisi serveixen per potenciar el frau, ¿no és així?

Eduard. No, no és legal que una persona treballadora que l'empresa ha incorporat a això que has anomenat expedient de crisi, i que és, jurídicament parlant, un expedient de regulació temporal d'ocupació, treballi mentre cobra l'atur, és a dir, una altra vegada em poso en pla jurídic, les prestacions per desocupació. Justament allò que pretén la normativa és que mentre duri la situació de crisi, amb molts matisos jurídics que et t'estalviaré ara, l'empresa no aboni salaris, i pot deixar de pagar la seva cotització a la Seguretat Social, i les persones treballadores percebin una prestació econòmica (inferior certament al seu salari) durant el període de temps que marca la normativa aplicable.

Amiga. Disculpa, Eduard, que salti de la primera a l'última pregunta. M'estàs dient llavors que la culpa del frau no és de la norma?

Eduard. Bingo per a la senyora! Sí, la norma és bona, i t'asseguro que de no haver-la tingut i aplicat, durant aquesta crisi, la situació hauria estat molt pitjor per a gran part de treballadors i treballadores. A més, mesures semblants s'han aplicat en molts altres països, i no només europeus, ja que l'objectiu ha de ser, ens ho diu l'Organització Internacional del Treball, protegir les persones i els seus llocs de treball, al mateix temps que prendre mesures per avançar en la recuperació econòmica i donar suport per a això a les empreses.

Amiga. Però a veure, si la norma és bona, o això és el que tu dius, i l'empresa es beneficia de la mateixa, i els treballadors també, per què s'incompleix? No és això il·legal com ja t'he preguntat abans i ara t'ho repeteixo?

Eduard. Vaja, ara em demanes que et respongui no només amb suport jurídic, sinó també que et faci una valoració social! És a dir, dues respostes pel preu d'una.

Però com ets una bona amiga et responc les dues i començo per la segona: si és il·legal, i hi ha una norma que els que ens dediquem a el món jurídic laboralista coneixem molt bé, especialment la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que és la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, l'anomenem sempre LISOS per les seves sigles, que regula les faltes, lleus, greus i molt greus, de conductes contràries a dret, compte tant dels empresaris com dels treballadors!, i que preveu la imposició de sancions que en el cas de les molt greus no són per descomptat poca cosa.

I la meva valoració social és que en el món del treball hi ha de tot, des de persones plenament complidores de les normes i altres que intenten evadir o eludir-les i beneficiar-se'n encara que suposi un perjudici per a la resta de la ciutadania. Perquè de ben segur que aquesta pregunta que m'has fet es pot traslladar a l'àmbit de l'evasió o incompliment fiscal no et sembla?, i per a això hi ha les normes sancionadores, i que aconsegueixin o no el seu objectiu això certament no depèn només d'elles sinó de la voluntat dels que han d'aplicar-les i de la força que tinguin per aconseguir-ho, encara que jo crec que pot fer molt més la consciència cívica que una norma perfecta, i fixa't que qui fa aquesta afirmació és un jurista.

Amiga. Bé, Eduard, per avui no et donaré més la llauna. M'has animat una mica, no gaire, amb la teva explicació, ja que saps que els que no sabem de lleis sempre ens apropem amb temor a les mateixes, i tant de bo que el seu compliment fos senzill i eficaç, però sembla pel que m'has explicat que no sempre és així.

Eduard. En efecte, no sempre és així, però cap avanç social s'ha aconseguit sense gaire esforç, i els llibres d'història, i alguna història més recent que hem conegut en viu i en directe els que ja som persones d'edat avançada (m'encanta aquesta terminologia que utilitza l'OIT), així ens ho demostren.