Al meu anterior article «Drama? Quin drama?» (20.07.20), feia referència a la sèrie de TV3 Drama i posava a la consideració dels lectors la conveniència o no d'utilitzar el bilingüisme a TV3, tal com ho feia la sèrie, pel perill de toxicitat que pot patir la llengua catalana. Per aquesta raó, veia en la sèrie dos drames: a) l'inherent a l'argument que podia derivar en comèdia o tragèdia i b) el possible drama per a una llengua minoritària que pot ser assimilada per la concurrència amb una de majoritària.

Tanmateix, la mateixa sèrie m'indueix a una reflexió sobre un altre drama que proposo igualment a l'amable lector:

A les sèries de TV3, especialment dirigides al públic juvenil (de producció pròpia o doblades), no hi ha un excés de llenguatge groller i mancades d'urbanitat?

A mi em sembla que sí. Sigui amb relació al sexe, l'escatologia, als sentiments religiosos, a l'homofòbia o xenofòbia, etc., sovintegen mots com «ves a cagar!», «merda!», «collons!», «cony!», «hòstia!», «redeu!», «sudaca», «negre de merda». Mots acompanyats moltes vegades de gestos obscens.

No sé què diria avui Joan Maragall, l'emblemàtic autor de l'Elogi a la paraula, davant un llenguatge tan barroer, matusser i mal educat. Segur que s'escandalitzaria i ho denunciaria amb la seva habitual i magistral destresa periodística!

Els productors i directors dels programes solen argumentar que aquesta és la realitat del carrer i volen reflectir-la perquè els aspectadors s'hi sentin identificats. Permeti'm una mica de sorna i que reprodueixi un pensament de l'escriptor francès Gérard Baüer (1888-1967):

«Has de ser el que vols ser, va deixar escrit Nietzsche, i va acabar tornant-se boig».

Sé molt bé que «les bones maneres» és una convenció, bàsicament estètica que varia en els temps. No és el mateix els «modos» del segle XV que els d'ara. Tanmateix els continguts que faciliten la «bona convivència» s'expressen a través de formes adequades. No de qualsevol manera i paraules grolleres.

Actituds i paraules donen expressió a les virtuts necessàries per a la bona convivència i la pregunta clau és: podem fiar-nos d'uns continguts mancats de respecte per l'interlocutor i/o possibles espectadors?

Paraules com «si us plau», «per favor», «perdó», «gràcies», «vostè o vós», i tantes altres, han desaparegut de l'univers mental de massa gent. L'atenció, la consideració, l'escolta empàtica, l'acollida vers l'interlocutor precisen de formes adients.

L'antropòleg Lluís Duch diu: «La qualitat de la comunicació estableix la qualitat de les relacions».

Preguntem-nos si amb comunicació oral, però també visual i sobretot gestual, no estem insuflant aluminosi a l'arquitectura de les nostres relacions

TV3 té un gran repte vers la «Responsabilitat Social» a la que està compromesa. Una responsabilitat que no és només sobre el «medi ambient», sinó sobre la forja d'una comunitat que s'expressa en paraules i actituds que responguin a continguts de respecte vers els televidents.

Un principi pedagògic bàsic diu: «Fa falta una tribu per educar un nen».

Doncs, apa!, Televisió «nostra» i «teva», posa't les piles!