No ha dit el director general de l'OMS, Tedros Adhanom: «No hi ha una bala de plata contra la covid-19 en aquests moments... i potser no hi serà mai». Glups. Això sí que és un canvi radical d'esquemes! Si estem penetrant en una nova era, presidida pel virus, ja fem tard per decidir com ens hi adaptem. I si només és una possibilitat, cal preparar-nos per si es compleix.

Fins ara hem partit de la base que la pandèmia tenia data de caducitat. No sabíem exactament quina, però donàvem per fet que arribaria la vacuna, tots ens la posaríem i el virus desapareixeria per sempre. Fins llavors, la missió dels governs i la societat seria gestionar el «mentrestant». Però el senyor Tedros posa en dubte la certesa i obre una hipòtesi de virus persistent durant anys i anys. Al capdavall, no totes les epidèmies troben una vacuna. La sida és un cas ben conegut: s'ha aconseguit transformar-la de letal a crònica en països rics, però la reducció dels contagis s'ha degut a un canvi d'hàbits que evita les conductes de risc. Fins que això no es va entendre i assumir, l'epidèmia no es va frenar.

Tant de bo la vacuna de la covid-19 arribi aviat, però seria irresponsable deixar de preveure el pitjor dels escenaris i d'establir com s'ha de gestionar. No podem tenir-ho tot aturat, o amb obertures intermitents que ens fan tornar bojos, mentre els laboratoris investiguen. Si al setembre (el mes que ve!) no hi ha vacunes, com s'engega el curs escolar? Si no n'hi ha al desembre, com s'organitzaran les festes de Nadal? I l'estiu turístic de l'any que ve? Quina certesa s'ofereix als espectacles culturals? I als esportius?

S'han de definir les regles del joc d'aquest «mentrestant» pensant que pot ser indefinit. Ja no som al mes de març, ara sabem moltes més coses del virus i del seu comportament. Sabem com es transmet i hem de ser capaços de destriar amb precisió, i combatre amb decisió, les veritables conductes de risc. Sabem quina és la població vulnerable, aquella que caldrà protegir especialment per tal que la resta pugui fer una vida el més normal possible.

En resum: sabem prou coses del maleït SARS-2-CoV perquè anar a batzegades ja no sigui una política acceptable.