Com que no convé usar ni tocar el mobiliari urbà, em sento en un esglaó davant de la platja per prendre la fresca. No sé què és pitjor, si estar a l'altura dels orins dels gossos o a disposició del virus. Em rento les mans amb alcohol de 96º i veig com s'acosta una parella amb el seu nadó acabat de néixer. Em fixo en ella. En la seva manera de caminar i de vestir. Porta una camisa estreta que, no només no dissimula la panxa d'una dona en ple puerperi, sinó que la destaca. M'agrada mirar-la. Admiro les persones que es mostren segures amb els seus cossos. Penso que escriuré un article sobre la idiotesa dels complexos, quan escolto el soroll d'un megaiot atracat a pocs metres de la platja. Si hagués de fer servir un so per descriure els rics, triaria aquest. El del motor d'un iot anant marxa enrere. El vaixell mostra la seva popa als banyistes, obre una comporta i deixa anar tota la seva brutícia. Posa una marxa i se'n va tan ample. Les caques flotants s'acosten a la riba i als banyistes se'ls acaba la diversió. Alguns fan escarafalls, altres treuen els seus fills a tota velocitat i algun despistat segueix fent el pi. El socorrista es queda petrificat i jo sense paraules. De vegades es triga una mica a assimilar les faltes de respecte.
En aquest moment de paràlisi, mentre assumeixo la realitat i veig com va allunyant-se el vaixell, recordo la professora de Llengua de 5è d'EGB (el funcionament del cervell és sorprenent) i la seva manera d'ensenyar el significat de la paraula «deferència». Ho feia a partir del vocable «diferència» i afegia que aquesta semblança no podia ser coincidència. Parlava de respectar els que pensen, opinen o són diferents a nosaltres. Recordo la cançó Respect, imagino Aretha Franklin cantant-la i em ve al cap l'escena on Bridget Jones envia a passeig Daniel Cleaver, al ritme de la seva tornada. Penso en tot això i, de sobte, el vaixell ja no hi és. Torno a la realitat fecal.
Respectar és ser nets i mantenir els llocs públics en bon estat. És tenir cura del mobiliari urbà, recollir els excrements de gos, no tenir la música forta o treure les escombraries que toca a l'hora adequada. Respectar és ser el propietari d'una terrassa i no envair més espai del permès o no aparcar en un lloc reservat per a minusvàlids. En aquests temps, ser respectuós significa portar mascareta i no llençar-la a terra quan i on ens doni la gana. Implica no envair la distància personal, no apropar-se a una persona gran i no reclinar-se sobre qui ens cobra al supermercat. Però, també, hi ha administracions més respectuoses amb els ciutadans que d'altres. Un dels meus grans barems per diferenciar-les rau en la importància que aquestes li donen a la neteja, les mesures que prenen per mantenir-la i com multen qui les incompleixen. L'altre dia, a la platja, diverses persones van anotar el nom de l'embarcació. Em consta que l'hi van comunicar a la policia. Ara només podem esperar i veure quin tipus d'Administració ens representa. Espero que sigui deferent amb nosaltres. Un altre dia parlarem sobre l'emprenyament dels complexos.
