09 de agost de 2020
09.08.2020
Diari de Girona

Cartes

09.08.2020 | 06:00
Cartes

Albert Mateos Poch
Jaume Fàbrega girona
Apreciat Albert. Vista la notícia que no seguiràs fent feina al Girona FC, vull agrair-te tot el que has fet pel club de la ciutat, el Girona, tant pel que fa a obrir camí a l'actual propietat perquè apostès pel club gironí, així com també per tota la teva feina social i de bon relacions públiques del club, destacant, per exemple, l'equip de futbol Genuine del Girona, en què has implicat diverses fundacions gironines i uns jugadors i col·laboradors fantàstics, com es va poder constatar en la xerrada del psicòleg esportiu Pep Marí, a la Cambra de Comerç.
Els millors desitjos per a tu i a veure si en un futur pots continuar fent aquesta feina de connexió amb la societat gironina.


Saludar
Albert Altés Segura llançà
Si hi ha una sensació especial en aquesta vida és quan et retrobes amb algú que t'aprecies i que a més a més fa molt temps que no veus i de sobte recordes que només el pots saludar amb el colze. O sigui, d'entrada anem tapats de boca i nas i per tant aquell somriure d'agraïment no existeix. Els ulls sí que són expressius però el contacte ho és més. Quan has acceptat que aquella persona que tant enyoraves no la pots ni abraçar ni molt menys besar, has de canviar el xip mental i ­lluny de donar-li senzillament la mà... la pots tocar amb el colze. Fas com un brindis al sol? Tot seguit parlem, ens mirem però no sento la seva expressió. Semblem dos autòmats dirigits per unes ordres del més enllà. Fins i tot, la seva veu no té el mateix to... Per sort estem en una terrassa i finalment ens traiem la mascareta... per beure, no pas per parlar! Llavors penso que quina sort que tenim perquè el virus ens ha donat aquesta petita treva... Surrealisme total.


El presumpte declivi de la Rambla
Lluís Torner i Callicó girona
Preferim dir-ne «presumpte» perquè, com a gironins, ens ­costa molt dir-ho obertament. La nostra preuada Rambla, a la gran majoria de gironines i ­gironins que ja tenim una edat ens deixà una empremta, ja no és la d'abans, dels nostres records.
El cas que avui ens ocupa no és fer memòria, que també, d'aquella rambla on, a la nostra joventut, ens férem un bon tip de passejar-hi, amunt i avall, sobre la seva capa d'asfalt, vorejada d'uns vells til·lers, a la recerca de l'esguard d'aquella noieta o noi, segons el cas, que ens cridava l'atenció, i envers la qual ens sentíem atrets. Un costum que, en l'actualitat, s'ha perdut. El jovent d'ara ja no necessita la Rambla, té molt altres llocs per lligar, com en diuen ells.
El que venim a referir-nos és a una notícia d'aquest mateix diari segons la qual entre la Rambla i l'Argenteria –perllongació una de l'altra– hi ha dinou locals comercials buits. Abans, havia sigut un entorn comercial per excel·lència; avui, tret d'uns pocs establiments, que més o menys han resistit, els altres o són franquícies, que van tancant i obrint, o tenen penjat el cartell de: Es lloga o es ven.
Ara en donem la culpa a la covid, però en realitat els vertaders culpables són els canvis de tendències i sobretot les grans superfícies, així com la venda per internet.
Sigui com sigui, mal que ens pesi, la Rambla ens l'han canviat, ja no és la d'abans, que seguim enyorant... És el nostre parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook