La gestió de la pandèmia a Catalunya des de l'entrada a la nova normalitat ha sigut un desficaci (afortunadament, la designació de Josep Maria Argimon, com a responsable de Salut Pública, sembla haver propiciat un esperançador gir). És una opinió avalada per les dades i els fets. Barcelona i Lleida, àrees que després han patit els principals rebrots, van passar en només un dia de la Fase 3 a la nova normalitat. Hi havia pressa per celebrar la revetlla de Sant Joan. A Catalunya, alguns sempre tenen pressa. Fa dues setmanes, Quim Torra va alertar que els deu dies següents serien clau. La Generalitat va demanar el passat 19 de juliol als veïns de Figueres i Vilafant que es quedessin a casa. El 25% dels positius detectats a Figueres des de l'inici de la pandèmia es van registrar entre la segona i la tercera setmana de juliol. Almenys fins al cap de setmana passat, el risc de rebrot a Figueres (761.37) era el més alt de Catalunya amb una elevada velocitat de propagació (1,47), segons les dades de la Conselleria de Salut. L'Agència Catalana de Notícies, l'oficial del Govern català, informava diumenge passat que «el risc de rebrot (a Figueres) és ascendent i molt alt».

Però resulta que, segons l'Associació Hotels de Figueres, presidida per l'hoteler Josep Barrull, la culpa del descens del turisme és de la premsa i, concretament, d'alguns titulars d'aquest diari. Fa unes setmanes, em vaig referir a un tuit de la Facultat de Medicina de Girona, que gai­rebé atribuïa tots els mals del coronavirus a un article publicat al Diari de Girona. La mateixa facultat no va criticar mai la gestió sanitària de la Generalitat, retallades incloses, ni abans, ni durant la pandèmia. Cada setmana em confirmen el que vaig repetint darrerament: «Que difícil és en el règim autoritari de Catalunya criticar els polítics independentistes!». No conec cap comunicat d'Hotels de Figueres censurant la deficient gestió de la Generalitat després de recuperar el control absolut de la pandèmia. La culpa, segons els hotelers figuerencs, és del «catastrofisme generalitzat dels mitjans de comunicació quan es tracta el tema de la covid-19 a Figueres». Comunicats com el d'Hotels de Figueres no em fan perdre la son. Després de més de quaranta anys exercint de periodista, ja tinc la pell morta de veure que el més còmode és culpabilitzar el missatger. Més preocupant és la generalitzada submissió al poder polític, ratllant l'abducció, que existeix a Catalunya des de fa temps, i que va conduint la nostra societat a la decadència més absoluta.

La rúbrica del comunicat d'Hotels de Figueres és l'última frase: «El periodisme català ha de presumir d'informar amb rigor, de forma contrastada i aportant diferents punts de vista». Sobretot, que no falti el «català» com a adjectiu, que vol dir que els catalans som diferents, o sigui superiors i millors a la resta del món, sobretot respecte als espanyols. El periodisme és universal. O és periodisme, o no és. I tornaré a repetir una de les millors definicions sobre el que és periodisme, la de l'argentí Horacio Verbitsky: «Periodisme és difondre allò que algú no vol que se sàpiga; la resta és propaganda». I, per difondre propaganda, ja tenim TV3 i els mitjans que viuen dels diners públics.