Conec la Laura Borràs d'ençà que tenia setze o disset anys i la vaig tenir d'alumna al COU Jaume Bofill a finals dels 80. Sabia idiomes, era llesta, intel·ligent, treballadora i guapa. De vegades s'alçava de veu cantant entre professorat i alumnat. Era l'enveja d'altres noies: els feia nosa. (Això que altra gent l'envegi i faci nosa crec que ha estat una certa constant de la seva vida.) Es llicencià en Filologia Catalana el 1993 i al cap de quatre anys ja era doctora amb una tesi on barrejava literatura i iconografia sobre Erasme (Formes de follia a l'Edat Mitjana). El 1995 ja era professora a la Universitat. S'especialitzà en la difusió de la literatura en entorns digitals, particularment les xarxes socials. El 1998 ens vam trobar a la UOC; servidor com un simple professor-consultor; ella, amb càrrec. Hi treballà de valent, però no se li va pas reconèixer. Tornava a fer enveja i nosa. Sé que li va saber greu. Va voler que parléssim. Li vaig recomanar de posar a la universitat pública tots els entorns digitals que havia manejat. Des del 1999-2000 començà a dirigir el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format encara avui per professors de diverses universitats europees i americanes. Tenia interessos en tots els camps. Se li acudí d'ajudar els professors de literatura de Batxillerat i COU tot programant uns cursets a la Universitat. Em va cridar perquè ho féssim junts. Fou guardonada per la seva trajectòria, és membre de l'Internacional Advisory Board de l'Electronic Literature Organitzation (ELO), membre i professora del Programa de doctorat europeu Cultural Studies in Literary Interzones, Erasmus Mundus Joint Doctorate (EMJD/University of Bergamo) i de l'Erasmus Intensive Program on European Digital Literatures que coordina la Universitat de París 8.

El 2012 va ser nomenada comissària del Centenari Sales, Calders, Tísner per la Generalitat de Catalunya i per l'Ajuntament de Barcelona. Em va convidar a fer una ponència al Palau de la Virreina. Vaig dir-li que sí abans d'emmalaltir de càncer. La meva ponència sobre joves escriptors s'esqueia just l'endemà d'una sessió de quimioteràpia, d'on sortia baldat. «Laura, ho sento. No podré venir. Em sap greu, perquè tinc la ponència escrita». «Doncs envia-me-la i la llegiré jo mateixa». Ho va fer així mateix. Llavors vaig dir a un cappare de Cultura: «Ara coneixereu la Laura». Mai una comissària havia actuat com ella a les xarxes. Per a qualsevol polític era una joia en brut. Ferran Mascarell, el gener del 2013, la nomenà directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Voltà per tot Catalunya oferint conferències en auditoris, hospitals, mercats o, fins i tot, vagons de tren amb l'objectiu de trobar «espais no habituals per a la literatura». Per al 2014 se li acudí publicar 300 textos comentats de la nostra literatura (del s. XVIII al XXI): feia 300 anys de l'infaust 1714. En volia de narratius i poètics. «Per què m'ho demanes a mi?». «Et conec i sé que compliràs els terminis». «M'ho dius un pèl just». «Em calia tenir aprovat el pressupost». Soc una persona complidora i no era fàcil arribar a temps. «Què et sembla si ens partíssim feina i pressupost amb en Sam Abrams i ell fes la poesia?». Li va semblar bé. Va estar al damunt nostre des de la tria que vam fer al lliurament. Per tant, conec la seva exigència en els encàrrecs que feia. Quan des d'«Ecofòrum/Club de debat de la Garrotxa» vam celebrar el memorial d'Alfred Sargatal a Olot la vaig convidar (16-V-2015). Era un dissabte. Va venir, però ens vam haver d'adaptar al seu horari perquè a la nit havia de ser en un acte a un poble de Tarragona. Publicà obres interessantíssimes per als amants de la literatura. Tenia un programa de presentació i interpretació de llibres a Catalunya Ràdio. A les eleccions del Parlament de Catalunya d'aquell 2017, Puigdemont li demanà d'anar a la llista de Junts per Catalunya. Es va trobar en els primers llocs i fou escollida diputada. La seva ascensió havia estat meteòrica. Era envejada per alguns i començava a fer nosa.

El 29 de maig de 2018 fou designada consellera de Cultura pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. El juliol la policia inicià una investigació, amb relació a uns contractes menors d'informàtica que hauria fet quan era directora de la ILC. Feia nosa. La jutgessa Sílvia López la va admetre i es van obrir les diligències 547/2018. Volgué donar explicacions al Parlament de Catalunya el 5-XII-2018 a petició pròpia. Els Mossos d'Esquadra no havien trobat cap irregularitat susceptible de sostenir «un retret penal». La Sindicatura de Comptes va concloure que «no hi ha cap actuació susceptible de ser perseguida ni administrativament ni penal». Com a consellera, la vaig convidar a Barcelona al nostre sopar-tertúlia de Gironins (3-VIII-19) i li vaig fer una entrevista per al Diari de Girona publicada amb aquest titular d'entrada: «El problema és que a Espanya no hi ha una cultura democràtica» (19-VII-19). Poca broma. El 2019 se li demanà d'anar a la llista de Junts per Catalunya a les eleccions espanyoles del 28-IV, cosa que acceptà no pas sense dolor. Encara va tenir temps d'escriure un pròleg per a la meva antologia poètica Si voleu, desllegiu-me (2019). Diputada al Congrés de l'Estat des del 15 de maig del 2019 (guanyà un escó per a Junts x Cat), gosà dir-li a S.M. el Rei que el 3-X-17 s'havia equivocat amb Catalunya. Poca broma. Sílvia López va passar la investigació a la Guàrdia Civil, que va refer l'informe a la seva «coneguda» manera. El desembre de 2019 la sala 2a del TS espanyol va obrir-li una causa penal, per presumptes delictes de prevaricació, frau, malversació i falsedat documental per l'adjudicació de divuit contractes fraccionats quan Borràs dirigia la ILC. Anaven darrere seu.

L'actual director de la ILC, Oriol Ponsatí-Murlà, explicà la manipulació que es va fer per trobar tant sí com no indicis de fraccionaments de contractes quan Laura Borràs presidia la ILC. «Davant de l'evidència que no hi havia fraccionaments ni el 2016, ni el 2017 ni el 2018, van sumar tots tres exercicis. Si trobaven algun proveïdor que coincidís en tots encara que fos per la contractació de serveis totalment diferents, sumarien els imports i dirien que això és un fraccionament». I així ho van fer.

Calia que el Congrés votés el suplicatori perquè Borràs fos portada davant Zaragoza i Marchena i es jugués 15 anys de presó. Això s'esdevingué el 25-VI. Tenia mala peça al teler: PSOE, PP i Vox sumaven majoria. UP s'abstingué. Calia saber què faria ERC. I va donar la nota, pitjor que el PNB, que votà que no. De nou, la posició de Borràs per a futures eleccions feia enveja i nosa. ERC vol Junts per Catalunya fora de la Generalitat, sí, ho sap tothom i és ben legítim. Però no ho és fer-ho al preu que sigui.