La crisi sanitària i econòmica que estem vivint s'ha vist paralitzada als mitjans de comunicació per unes hores per la sortida d'Espanya del rei emèrit. Al llarg de diversos dies s'especulà sobre la seva destinació i tothom hi ha dit la seva. Fins i tot algun dels seus amics sortiren a defensar allò indefensable en tractar-se teòricament d'un servidor públic.

No cal dir que l'aportació de J oan Carles I en la transició espanyola fou decisiva per tal de poder recuperar les institucions democràtiques. Adolfo Suárez i ell foren capaços de desmuntar l'aparell franquista i en un temps rècord convocar unes eleccions democràtiques amb la participació d'actors tan importants com Felipe González, Manuel Fraga o Santiago Carrillo. I sense deixar de banda els influents nacionalismes català i basc que també col·laboraren decisivament en una nova etapa de la qual alguns polítics actuals reneguen sense saber de la missa la meitat.

En el famós 23-F el Rei fou determinant perquè no triomfés el cop d'estat protagonitzat per uns personatges esperpèntics com el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero i el general Alfonso Armada.

Des d'aquell moment va ser el rei del mambo. I mai millor dit. Començaren els rumors, però els governs de Felipe, Aznar, Zapatero i Rajoy en passaren olímpicament. Fa pocs dies la Cadena Ser entrevistava l'exministre d'Exteriors, García-Margallo, que va tenir dificultats per justificar algunes gestions dels viatges amb el rei emèrit. Fins i tot es veié obligat a reconèixer que en dues ocasions ell mateix es reuní amb Corinna Larsen, que a l'hora de la veritat és qui ha fet explotar aquesta crisi reial de la mà del comissari Villarejo. Per cert, en el seu llibre de memòries recentment publicat l'actual eurodiputat pràcticament no parla de cap de les sortides a l'estranger amb el rei emèrit.

I enmig d'un panorama favorable amb governs estables i una monarquia parlamentària funcionant, Joan Carles I es va perdre: opacitat amb els seus diners a Suïssa, viatges secrets sense donar explicacions, visites continuades als Emirats Àrabs, accidents cada dos per tres, donacions a les seves amants, la caiguda a Botswana de la qual va haver de demanar perdó públicament en saber-se que havia participat en una cacera amb la seva amant Corinna, els negocis del seu gendre, les preteses comissions, etc. Tot plegat, un munt d'escàndols que poden agreujar-se encara més quan declari el proper 8 de setembre Corinna Larsen davant del jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón.

Era l'única sortida possible. Felip VI no tenia més remei que aïllar-se del seu pare. I aquesta decisió tan dolorosa per a un fill només podia fer-se perdent-lo de vista i obligant-lo a abandonar el palau de la Zarzuela. Per no humiliar-lo del tot, no l'ha despullat del títol de rei.

O feia això o la monarquia hauria entrat en un carreró sense sortida. Només la reina Sofia ha estat a l'alçada de les circumstàncies i passa les vacances a Palma com un estiu qualsevol. El Rei actual té un futur complicat i més quan grups polítics de les corts volen reobrir la disjuntiva de «monarquia o república». I aquí s'hi poden fer gavadals de demagògia i en aquest sentit Pablo Iglesias n'és un especialista. Pedro Sánchez té un nou problema sobre la taula que s'afegeix a la covid-19 i al daltabaix econòmic. Ara necessitarà el PP i Ciutadans per tal de salvar Felip VI. Ja hem vist algunes declaracions de polítics o el circ del Parlament de Catalunya, tot aprofitant l'ocasió per atacar la monarquia espanyola. Mentrestant, el president del Govern estiueja a Lanzarote a la finca La Mareta que el rei Hussein de Jordània regalà a Joan Carles I. L'elecció de Sánchez no sembla a cop d'ull massa oportuna en aquests moments d'enrenou monàrquic.