11 de agost de 2020
11.08.2020
Diari de Girona

Desacord

10.08.2020 | 23:00
Desacord

La meva mare, una mestressa de casa convencional, era una dissident de tot. La recordo mirant-nos als seus fills amb una estranyesa que no li cabia als ulls, com si digués:

– Jo he ocasionat tot això? Jo soc la responsable d'aquest podrimener?

El gest d'estranyesa durava un instant, després tornava al paper que l'economia li havia assignat. I ens preparava el bany, ens feia el sopar i fins i tot ens besava en portar-nos al llit. Moltes vegades, abans d'adormir-me, em preguntava com era la meva mare quan ja no hi érem. Mai em vaig preguntar com era el meu pare perquè ell no manifestava la seva dissort. O no la patia o se la guardava. Però com són les mares després que els seus fills es troben al llit?

En tot cas, aquella mirada es va quedar en mi com una ferida feta amb un ferro roent. Com es marca la ramaderia. Estic marcat per l'estranyesa de la meva mare. Per aquest motiu de vegades sigui per a mi mateix una mena de parent llunyà. Em sono, em conec, però no sé de què, no acabo d'ubicar-me. O sí: aquest rostre, el suposadament meu, el vaig veure ahir al mirall de la fruiteria. Jo hi era, comprant uns alvocats. Després vaig pagar, vaig donar l'esquena a la imatge del mirall i vaig sortir de la fruiteria, de la real i de la reflectida.

Però vaig sortir com un estrany, com un desconegut. M'agraden més els dies en què soc un desconegut que en els que soc purament jo. En els dies en què soc un desconegut m'observo amb la mirada de la meva mare, com si fos adoptat. M'estranyen els meus gustos lectors, gastronòmics o sexuals. Són els d'un altre. Vaig ser un altre per a la meva mare. Soc un altre per al món, per al meu gat, per al mirall del lavabo. Soc un altre disfressat de mi mateix, el que significa que el meu jo és una pròtesi. Tinc una pròtesi al lloc en el qual altres tenen un jo. La pròtesi, em va dir un dia un manc amb una mà artificial, et permet apreciar l'artificialitat de l'òrgan natural. Mentrestant, discorre l'aniversari de la mort de la mare i en recordar-la em pregunto qui va ser i em responc que va ser una dissident de la vida. En això he acabat jo: en un profund desacord amb tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook