11 de agost de 2020
11.08.2020
Diari de Girona

Una veu compromesa

10.08.2020 | 23:00
Una veu compromesa

El dissabte passat, 8 d'agost, va morir el bisbe Pere Casaldàliga i Pla, el fill de cal Lleter de Balsareny. Nascut el 1928, Casaldàliga, que va arribar al Brasil el 1968, va ser nomenat administrador apostòlic de la Prelatura del Mato Gros el 1970 i el 1971, bisbe de Sâo Félix.

El 2007 el bisbe Pere va rebre el 18è Premi Internacional Catalunya, per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els quals ha col·laborat en la transformació del Mato Grosso brasiler.

Per defensar els pobres que no tenien terra i acabar amb l'abús de l'esclavatge, el bisbe Pere va plantar cara als terratinents i al govern militar brasiler i per això va ser amenaçat de mort diverses vegades. Va ser el papa Pau VI qui li va donar suport públicament: «Qui toca Pere, toca Pau».

El bisbe Pere era un home valent com Jesús, que tampoc no va ser neutral i que s'enfrontà als fariseus i als mestres de la Llei, fins a expulsar els mercaders que havien convertit el Temple de Jerusalem en una cova de lladres. Per això l'Església tampoc no pot ser neutral davant l'opressió dels poderosos, que sempre trepitgen els més dèbils de la societat. Al llarg de la seva vida, el bisbe Pere ha denunciat la mentida i la injustícia dels poderosos i s'ha jugat la vida per defensar la dignitat del Temple de Déu, que és la dignitat de les persones més vulnerables.

Per això, com el bisbe Casaldàliga, no podem maquillar el missatge de l'Evangeli, ni callar davant la injustícia com si no passés res. El comentari del Missal de Montserrat al diumenge quart de Quaresma diu: «¿No és veritat que, massa sovint, hem vist en l'Evangeli un missatge tranquil·litzador, d'acord amb els interessos de la prudència humana? Però heus ací que alguns cristians presenten la figura d'un Crist, ferment de veritable revolució, germen de renovacions constants i de canvis necessaris». I afegeix encara: «¿No convé de vegades que l'escàndol remogui una opinió adormida i desvetlli el sentit dels valors autèntics? Contra certs costums, certes lleis, certes activitats ¿no fóra ben desitjable una protesta, una revolució?». Aquest ha estat el testimoniatge del bisbe Pere: una crida a denunciar els qui trepitgen els més dèbils i els qui han convertit la política o l'economia en un mercat d'interessos i en una cova de lladres.

El bisbe Pere Casaldàliga, profeta i poeta, va escriure aquestes paraules: «Jo soc jo i les meves causes. I les meves causes valen més que la meva vida», perquè «si no hi causes grans, la vida no té sentit». I afegia encara, com si ens ho digués a nosaltres: «Els valents són els qui vencen la molta o poca por que tenen. Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió».

Malgrat que el Parkinson va doblegar la seva figura, la mirada del bisbe Pere era plena de tendresa i de dolcesa i el seu testimoniatge, valent i evangèlic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook