12 de agost de 2020
12.08.2020
Diari de Girona

La societat està sotmesa a molta pressió

11.08.2020 | 23:25
La societat està sotmesa a molta pressió

Al costat dels instants de felicitat es genera l'ocasió que en si mateixa ens ordena i amb certesa ens parla del breu. Hem d'admetre que al costat del sentir també s'executa la por; sí, el mateix que fa llegible la brevetat del temps. Moltes vegades, la vida és tan confusa i apassionant, que arriba a enrevessar els records i els converteix en confusions. Hi ha idees imprecises, sí, les mateixes que dissipen la llum de la llibertat i ens porten a la paràlisi.

Al costat de l'activitat estiuenca s'identifica la incertesa. Tinc la sensació que al costat del paisatge assolellat s'aprecia la influència del que s'ha viscut; el destructiu (opinió subjectiva) és influència furiosa que normalment despulla l'èmfasi i el deixa en pilotes. Com podem «gaudir» sabent que el setembre està a tocar i no sabem el que passarà. Podran tornar els nens a l'escola? Ens tornaran a confinar? Tornarem a veure que la mort s'emporta els nostres avis? Tots tenim un món interior, i la paraula «pandèmia» ens l'està donant a conèixer diàriament. En essència, crec que estem sempre naixent, la nostra força és la nostra vida; hem de servir-nos d'ella per no decaure. El sofriment és noble, amb exactitud, ens descobreix l'essencial i ens mostra l'extrem de la nostra existència. Penso que aprendre a patir és disciplina de la intel·ligència...

La felicitat no és cosa del nostre domini! Possiblement, sense buscar-li un sentit exacte, es gaudeixi més dels seus moments de glòria. A la fi, el bo es descompon, i normalment queda el dolent, el que ens desplaça pel camí de la resistència i ens desordena la vida d'un dia per l'altre.

A l'empara de l'estiu tot sembla divertit, però desafortunadament, ara amb la pandèmia, en tot hi ha la calavera de la mort; tinguem-ho en compte i deixem de donar-li un aspecte de «normalitat» al que no en té. A dia d'avui la nostra existència està amenaçada i la societat està sotmesa a molta pressió. Normalitat? Tresor perdut al març.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook