En pocs dies m'he trobat fins a tres bars de Girona que, arran de la crisi del coronavirus, han decidit deixar d'oferir els diaris que abans sí que tenien. Ignoro si és una decisió que respon a motius de seguretat -tot i que l'OMS ha dit clarament que el paper de diari, per la seva composició, no transmet la covid-19- o de caràcter econòmic, però m'han fet recordar el cas que em vaig trobar fa un parell d'anys en un bar de la Vall de Boí, on, en demanar si tenien diaris per llegir, em van mirar com si fos d'un altre planeta i em van dir: «No, perquè ja hi ha els mòbils i les tauletes».
Els diaris i revistes formen part de la personalitat d'un bar o cafeteria, característica que escasseja en els cada cop més ascèptics locals gironins, que comencen a semblar tots còpies els uns dels altres, amb les seves taules de fusta i entrepans d'alvocat. En el meu cas, els diaris són una raó de pes per escollir un establiment o l'altre: quina gràcia té anar a fer un te tota sola si no hi ha res per llegir? O com fer passar l'avorriment si algú arriba tard? Al lamentablement desaparegut Cafè de Ciutadans, a vegades sorgien grans tertúlies arran de la lectura compartida a la barra, cosa que sembla difícil que pugui succeir amb els mòbils. Pot semblar un detall, i ja sé que en realitat és un fenomen global, però la desaparició dels diaris i revistes dels bars també contribueix al fet que Girona sigui cada cop menys Girona.
