Cartes

la pilota sobre

la teulada

Pilar Abad Calvo Girona

Aquest estiu estàvem preparats per conviure amb el mosquit tigre. S'havia afegit com a company el coronavirus; però no comptaven amb un altre enemic: la vespa asiàtica. Un trio inesperat a l'estiu del 2020.

Quan el veí de darrere va enviar les fotos de la teulada amb un rusc de vespa asiàtica gegant, no ens ho podíem creure.

Vam trucar al 112, vam avisar els veïns, vam contactar amb Agents Rurals. El problema era nostre. En ser una propietat privada ho havíem de solucionar, pagar nosaltres. El problema estava a la nostra teulada. Tan de bo fos així de fàcil. Es treu i punt.

Parlant amb els veïns, ells tenien un altre rusc. I els del carrer de davant, un altre la setmana passada.

Això es un problema de salut pública, de molts ciutadans a Girona. I si no s'hi posa remei, en patirem tots.

La pilota avui està a la nostra teulada, però demà pot ser a la seva.

S'ha de buscar una solució des de les institucions. D'un en un, no farem res.

Aquest trio -mosquit tigre, coronavirus i vespa asiàtica- a Girona no ens convé.

Cal conscienciar les administracions públiques que no és un problema d'un veí i una teulada. El problema el tenim tots.

Sí a la MAT

(de moment)

JOSEP RUIZ GARCIA SANTA COLOMA DE FARNERS

Acabo de llegir un infomació referent a l'aturada de la central nuclear de Vandellòs pel proper 2034. Fins a aquesta data l'administració catalana hauria de proveir la substitució de l'energia nuclear de la qual depenem més o menys un 50 per cent, per energies alternatives, solar i eòlica principalment.

Amb la colla de galifardeus (sense intenció de molestar) que s'oposen a tot i una administració que els escolta i els fa cas, penso que ho tenim molt cru.

Tal com deia la informació que he llegit, Catalunya si no fa els deures en matèria d'instal·lació de producció d'energies renovables, serem un país industrial totalment depenent de les importacions d'energia elèctrica d'Espanya (que sí que està fent els deures) o de França. Un panorama molt alentador.

Fa un grapat d'anys varen començar amb allò de «nuclears, no gràcies». Ara s'oposen als parcs eòlics per protegir els ocells, i diuen que els camps de plaques solars malmeten el paisatge, així com el «perro del hortelano, ni come ni deja comer».

Perquè de solucions alternatives no en porten cap ni una, molt oposar-se però res més.

Diuen que hem d'estalviar energia, és a dir, repartir la misèria. Es coneix que aquests salvadors de la natura no han viscut aquells temps en què en ple hivern a dos quarts de cinc de la tarda es tallava la llum i l'alternativa era encendre el llum de carbur o a dormir amb la bossa d'aigua calenta, qui en tenia, o el rajol escalfat a la llar de foc o el braser. El quart de barra de gel comprada els diumenges per tenir beguda fresca i la síndria en fresc en una galleda d'aigua.

En fi, que aquests galifardeus de què parlava abans nascuts en l'abundància del progrés no en tenen ni idea del mal que poden fer al futur del nostre país.

Reflexioneu, puristes de l'ecologia i salvadors del planeta. Us ho prego.

El risc que es trenqui la UE

Jesús Domingo Martínez Girona

El risc que la Unió Europea (UE) es trenqui en dos o més és real, fins al punt que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyden, ha demanat als responsables polítics que actuïn «amb un cor gran i no amb vint petits». Aquesta crisi, la que estem vivint per efecte del coronavirus, pot afectar decisivament la confiança dels ciutadans en una Europa que ja ha donat prou mostres d'haver oblidat les seves arrels, les idees dels pares fundadors que van fer possible aquest projecte de cohesió, solidaritat i vida en comú.