13 de agost de 2020
13.08.2020
Diari de Girona

El romanent no és «cash»

12.08.2020 | 23:27
El romanent no és «cash»

El Ministeri d'Hisenda proposa a les entitats locals que li prestin de forma voluntària la totalitat del romanent de tresoreria a canvi d'atorgar 5.000 MEUR a fons perdut i el retorn dels préstecs en deu anys a un tipus d'interès a determinar. És un bon tracte?

A 31 de desembre de 2019 l'import provisional del romanent de tresoreria per a despeses generals ajustat era de 16.496,1 MEUR, però el Ministeri estava molt més interessat en els 23.027,3 MEUR que les entitats locals tenien dipositats a les entitats financeres.

L'enganyosa polèmica sobre superàvits i romanents amaga l'objectiu d'obtenir part d'aquests diners comptants, és a dir, cash.

La resolució de l'11 d'agost sibil·linament diu que es prestaran «els recursos financers per un import equivalent als romanents de tresoreria per a despeses generals».

De fet, el romanent de tresoreria és un saldo resultant de la suma dels fons líquids de tresoreria més els pendents de cobrament (de l'any i dels anteriors) menys els pendents de pagament (de l'any i dels anteriors).

Per tant, deixem-nos de punyetes! El romanent no és un sobrant cash. Ho seria en l'hipotètic supòsit que es cobrés tot allò que està pendent de cobrar (descomptant la previsió per morositat) i es pagués tot allò que està pendent de pagar, tant de conceptes pressupostaris com no pressupostaris, i després de restar l'import dels projectes amb finançament afectat no executats, que s'han d'incorporar al pressupost següent.

Hi ha una altra qüestió que ha passat desapercebuda. Són els diners dels creditors no pressupostaris que també formen part del romanent: retencions d'IRPF, quotes a la SS dels empleats, pòlisses de tresoreria, fiances i dipòsits en metàl·lic, etc.

Aquestes quanties líquides no són de les entitats locals, sinó que s'han de retornar a particulars i institucions. A Espanya són 6.024,7 MEUR. Déu-n'hi-do!

Per copsar l'abast del problema, l'Ajuntament de Lloret de Mar ha de prestar el romanent de 5,14 milions quan dels 9,2 milions de diners que té en els bancs només 3,5 són propis.

En altres paraules, prestaria 1,64 milions que no són seus que li serien retornats en deu anys, mentre que ha de pagar d'avui per demà els creditors no pressupostaris.

Per cert, el president Torra proposa no transferir els romanents. No recorda que en els 15.000 MEUR, exigits inicialment, incloïa l'apropiació de 2.500 MEUR, el total dels romanents dels ajuntaments catalans? Quina poca vergonya!

En resum, prestar al Govern d'Espanya no és cap ganga. I pot provocar una manca de liquiditat que obligui a demanar diners als bancs per poder assumir els compromisos ordinaris. És una absurditat prestar diners a llarg termini per endeutar-te a curt termini.

Per tant, a) que s'entreguin els 5.000 MEUR sense contrapartides i b) que es derogui la llei d'estabilitat que retalla l'autonomia financera de les entitats locals.

Perquè la controvèrsia sobre el superàvit i el romanent només és una conjura dels necis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook