14 de agost de 2020
14.08.2020
Diari de Girona

Els fumadors serem els nous ionquis

14.08.2020 | 00:23
Els fumadors serem els nous ionquis

A dia d'avui tot és la matusseria que s'integra al costat de la imbecil·litat. La veritat, pensant-ho bé, crec que, al pas que anem, la nostra vida serà la reserva dels nostres records i para de comptar. És important conrear la il·lusió, però pel que es veu, es prefereix impulsar el pessimisme. Els éssers humans necessitem motius que moguin la nostra voluntat. La vida s'exalta amb l'encant de conrear futurs.

Hi ha molts gestos que són testimoni d'inseguretat i a través d'ells s'aprecia les confidències que fem al futur. En altres èpoques, pensar en el demà era convertir l'esforç en hereu de la nostra suor. Ara (opinió subjectiva) som el suau frec que no acaricia ni el present.

El tabaquisme és una malaltia. I pressento que, al pas que anem, els fumadors serem els nous ionquis. És meravellós seure al costat de la reflexió i pensar. Sí, pensar en les places de toros plenes de gent, pensar en les aglomeracions de metro, pensar (somric) en la que va caure a Zapatero en el seu moment per prohibir fumar en espais tancats. Ah, també és meravellós pensar en els ulls que miren als fumadors amb recel i vesteixen d'importància el fum però no l'alcohol. Que meravellós és pensar! No obstant això, crec que ho fem molt poc...

Fa pocs dies, al costat de la suor pròpia de l'estiu, vaig poder veure la solitud més inhumana; la mateixa que pren cos al distanciar-nos d'altres vivents. Al costat de la pandèmia proliferen les prohibicions, els nostres moviments (opinió subjectiva) són la por que determina la nostra acció. No és d'estranyar veure molts nens amb la mascareta jugant sols i molts adults sortir brunzint d'una terrassa en escoltar un esternut. En la meva modesta opinió, hem de comprendre la realitat, però no exaltar-la erròniament. El que es pensa des del catastrofisme, a la llarga, s'escora a la paranoia. I crec que està passant!

La nostra societat no pot seguir sent el rostre de la por. És important tenir precaucions i ser responsables, és clar, però no podem seguir sent el caprici de la por, fent-ho, a tot arreu veurem el somriure de diable. Potser és el moment de plantejar-se deixar de fumar i trobar el plaer en altres coses més saludables. M'anima pensar en els verbs de la primera conjugació, ja mateix em poso a caprici d'ells, i començo a veure amb indiferència la nicotina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook