16 de agost de 2020
16.08.2020
Diari de Girona

De la ingenuitat

16.08.2020 | 06:00
De la ingenuitat

Si et diuen ingenu, com t'ho prens, amable lector? Com a elogi o menyspreu?
La pregunta no és banal perquè s'ha tractat d'ingenuïtat una qüestió de conseqüències tan serioses i dramàtiques com el procés independentista català.
M'ha sorprès que articulistes i tertulians de diferents mitjans convinguin que: «El procés ha estat dominat per la ingenuïtat».
Immediatament vaig consultar diccionari.cat, sobre la definició, significat i abast del mot: «Nascut lliure», candorós, innocent, sense dissimulació, d'una franquesa innocent, sense malícia.
És evident que entronca amb l'infant que tots portem a dins i que ens permet imaginar, somiar, lliurar-nos de prejudicis i esdevé la condició sine qua non per a la creativitat. En aquest sentit és una actitud desitjable i positiva.
Tanmateix, si ens atenem a la saviesa de l'Evangeli, hi ha el verset Mt. 10-16 que diu textualment: «Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops; sigueu, doncs, astuts com les serps, però candorosos com els coloms...». Vincula candor (ingenuïtat) amb l'astúcia (racionalitat).
Fa aproximadament 2.500 anys, la saviesa confuciana s'expressava en boca del general Sun Tzu a través del llibre L'art de la guerra. Un text que dona múltiples consells d'estratègia. Un d'ells diu que abans de lliurar una batalla s'ha de valorar la força de l'enemic i quants aliats comptabilitza la teva causa. Igualment combina el binomi afany i seny.
Queda palès que els anhels vitals de llibertat s'han de contraposar amb la raó. S'ha de saber agermanar l'esperit de l'infant creatiu al seny de l'adult responsable. Un adult que sap analitzar i valorar la realitat que l'envolta, així com les conseqüències de llurs accions.
De fet els líders carismàtics que han creat moviments, ordres religioses, fundacions, sindicats, partits polítics, etc., han precisat que l'ideal aterrés a la realitat social, econòmica de cada moment històric, perquè els seguidors continuessin alimentant la flama en tots els aspectes de la naturalesa humana (física, emocional i espiritual).
Joschka Fischer, exministre d'Exteriors i excanceller alemany en l'article «Responsabilitat o ruïna» diu: «Una cosa és segura, la crisi de la COVID-19 ens ha de fer marxar, d'una vegada per totes, de la confiança ingènua en el progrés econòmic permanent... Llibertats i responsabilitat són dues cares de la mateixa moneda i voler desentendre's de les dues és perillós» (Ara, 03/08/20).
Trobo també ingènua la persistència de les altes magistratures de l'Estat espanyol, de no deixar pas als anhels de llibertat i blindar-se en unes lleis que no responen als signes dels temps. Tanmateix, considero que no és la ingenuïtat d'infant, sinó de l'adolescent que es mou per impulsos.
La màxima de Blaise Pascal ho deixa clar: «El cor té raons que la raó no comprèn».
És evident que la «raó d'Estat» no comprèn les raons del cor que poden semblar «ingènues» però que són reals i consubstancials a tot cos social compost d'esperit (anhels de llibertat), sentiments (identitats) i raons (lleis justes).
Amputar o disminuir qualsevol d'aquestes parts trenca la necessària harmonia social.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit