Joan Carles I ha marxat «cames ajudeu-me», que es deia quan es fugaven el «marit calavera» o el «fill bala» per allunyar-se dels problemes que havien creat. Són tres expressions anyenques i van bé al cas, que fa olor d'antic. Per bé que s'estigui d'euros i neurones, una persona és més gran perquè les seves vivències s'arruguen, els seus records es despengen i les seves coses es veuen antiquades.
Amb la covid-19 pel planeta, l'avi hauria d'haver-se quedat a casa en lloc d'iniciar la volta al món de mentida, en la qual cada dia canvia de suposada destinació. Encara que porti mascareta a l'escaleta de l'avió a Abu Dhabi, no és bon exemple per a les netes exemplars, contradiu l'exitós missatge del president de l'Associació d'Avis i Àvies d'Espanya, recriminant als joves inconscients, i irrita els pares, als quals comencen a amenaçar amb multes si els seus fills incompleixen les regles de la subnormalitat actual.
Sabrem l'autèntic parador del nòmada emèrit quan vulguin, com sabem les pistes falses amb què volen despistar-nos en defensa pròpia i sense càrrec de consciència perquè la veritat és profundament antimonàrquica. (La monarquia es basa en la il·lusió, és a dir, en un concepte, imatge o representació sense veritable realitat). La infraestructura de la distracció, l'Inserso de l'engany, pot deixar anar una foto aquí, una badada allà perquè a l'emèrit el beneficia que el periodisme no té diners per a safaris reals des que internet va abolir la propietat, la signatura, l'exemplar, el preu i l'exclusiva, el temps d'explotació ha passat d'un dia a un segon, el que tarda a copiar-lo i difondre'l la competència o qualsevol lector, i la publicitat ja no cobreix els pics d'audiència. No paga el tret.
