Llegeixo en un diari que «els joves estan accelerant la transmissió del coronavirus. Si continua la taxa actual de contaminació, la situació podria ser molt preocupant el mes d'octubre (€) Fa la impressió que estem fent un acte d'equilibri entre el desig de viure amb normalitat el període estiuenc i la por d'un nou confinament a l'inici del curs escolar». Aquest text podria ser de qualsevol diari espanyol, però no ho és. Ho publicava el francès Le Figaro divendres passat. El mateix rotatiu es feia ressò d'un estudi de l'Agència de Salut Pública de França, segons el qual 9 de cada 10 casos no s'haurien detectat després del confinament. A Suïssa, país de referència en moltes coses, la Tribune de Geneve publicava que el repunt de la covid-19 inquieta els metges. També Angela Merkel s'ha mostrat preocupada per l'increment de positius a Alemanya.
No, no som els més maldestres del món. Cert que la gestió sanitària ha presentat moltes deficiències, i que a finals de juny tothom tenia molta pressa en deixar enrere l'estat d'alarma i les limitacions personals, però el descontrol del virus, amb major o menor proporció, és general. La principal diferència d'Espanya amb la resta de països europeus és que aquí no podem limitar l'entrada de visitants ni imposar quarantenes. Espanya és el major receptor de turisme. I prou desastre que serà la temporada estiuenca, amb funestes conseqüències econòmiques i personals a partir del setembre, per posar condicions a l'arribada de turistes.
Sí. Pinta malament. Si algú en dubtava, divendres vam tenir la certificació definitiva. Totes les comunitats autònomes van fer un front comú amb el Govern espanyol per prohibir l'oci nocturn, aprovar mesures restrictives en bars i restaurants i limitar fumar al carrer a una distància de dos metres. I es va acordar per unanimitat, sense cap queixa d'invasió competencial. ¿Recorden, no fa gaire, quan moltes comunitats autònomes, amb la nostra al capdavant de totes, reclamaven la recuperació de les competències i s'oposaven a la majoria de mesures aprovades per Sanitat perquè elles en sabien més que ningú? Una vegada han vist les orelles al llop i davant la disjuntiva d'haver d'afrontar mesures impopulars en solitari o amb l'aixopluc de l'Estat i del ministre Salvador Illa, han optat per l'opció menys lesiva per la seva imatge, i també per la millor de totes. Molt acollonits han d'estar tots.
