16 de agost de 2020
16.08.2020
Diari de Girona

La vida

16.08.2020 | 06:00
La vida

Erem nou germans i som sis. En falten tres, que han mort. La primera a anar-se'n va ser la cinquena de néixer, de nom Salvadora. Un diumenge, pels volts de mitja tarda, va dir al seu marit:
– M'acosto a la pastisseria a comprar pasta fullada.
Va caure dins de l'establiment, després de realitzar la comanda, víctima d'un infart sense límits, mentre dubtava si pagar amb la targeta de crèdit o en metàl·lic. Aquesta germana era la que venia darrere meu, que soc el quart començant per dalt. Feia biòpsies en un laboratori. Un dia, de casualitat, li va arribar un pot amb una etiqueta en la qual posava Juan José Millás. Es tractava d'un trosset de carn que m'havien tallat per al seu estudi. Va fer l'anàlisi amb tant d'afecte que va sortir negatiu. Ella mateixa va trucar per dir-m'ho. De vegades se m'acut que em va enganyar i que aquest engany em va curar.
Després va morir la meva germana gran. Feia mesos que s'estava acomiadant, però no li fèiem cas perquè estàvem atents a la vida com qui està atent a la televisió: com uns ximples. Va morir durant la nit, al seu llit de vídua, també del cor. Juraria que per a ella va ser un descans perquè el seu rostre no expressava angoixa. Es deia Lola i portava tota l'adolescència en la seva vellesa com qui porta una bala a la recambra.
Fa tot just dos mesos, potser tres, se'n va anar en Vicente, el qual va néixer després de la Lola. També va passar diverses setmanes acomiadant-se, però no li vam dir adeu perquè va expirar durant el confinament, a Múrcia, i cap dels supervivents vam poder acompanyar la seva vídua. La tele seguia engegada, amb Fernando Simón a l'altre costat.
La tele continua engegada, la vida continua engegada. Entre la tele i la vida, ara mateix, no hi ha gaire diferència. Durant els espais de publicitat penso en ells, en els meus germans, i em pregunto qui serà el pròxim. Alguns diumenges a la tarda vaig a la pastisseria, a comprar pasta fullada, a veure si passa alguna cosa. Mentre faig cua, respectant la distància dels dos metres amb el virus, em ve a la memòria aquella biòpsia llunyana.
La vida. La mort.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit