De lamentable s'ha de qualificar aquest final d'etapa del FC Barcelona. Ara són molts els mitjans de comunicació que fan llenya de l'arbre caigut. Però fins ara miraven cap a un altre costat i no deien res.

Malgrat les golejades a la Champions contra la Roma i el Liverpool, el club no s'atreví a prendre les mesures necessàries. I va cremar un munt de milions amb fitxatges com els de Coutinho, Dembelé o Griezmann que no han servit per a res.

I quan Bartomeu va portar Quique Setién, ningú no s'atreví a dir que tot i ser una bona persona i simpàtic no estava preparat per ocupar el càrrec d'entrenador en un equip que esportivament piloten Messi, Suárez, Busquets o Piqué. Es va buscar un home de palla que al final s'ha cremat en una foguera que afecta la credibilitat de l'entitat i palesa una crisi estructural que fins ara es volia dissimular.

El 2-8 a Lisboa contra el Bayern representa un ridícul monumental. Es pot perdre, però mai fer-ho d'aquesta manera. La golejada posa fi a una generació de futbolistes encapçalats per Messi que han envellit i que tenen uns salaris totalment fora de mercat.

El Barça es gasta en sous de la plantilla més de 500 milions d'euros si s'hi sumen les amortitzacions. El Bayern, per exemple, no arriba als 350 milions. I ja es veieren els resultats. La mitjana d'edat dels jugadors alemanys és de 26 anys, mentre les figures blaugranes van dels 29 anys de Griezmann als 33 de Piqué, Messi o Suárez. El físic no perdona en una competició d'aquestes característiques.

Josep Maria Bartomeu per molt que porti un nou entrenador ho té complicat. Les eleccions són imprescindibles per posar pau, però els possibles candidats hauran de gaudir del temps necessari per tal que els socis coneguin les seves propostes. Una convocatòria precipitada i sense garanties serviria per complicar encara més una situació realment patètica.

A més, el president necessita temps per tal de posar ordre a uns números vermells que es voldran dissimular. És per això que no deixarà la nau a la intempèrie i en mans d'una gestora, perquè podria caure en una acció de responsabilitat que dividiria encara més l'entitat i la seva massa social que viu des de casa una situació insòlita. Ser la riota d'Europa és quelcom imperdonable.

El Barça està obligat a fer foc nou i ha d'arribar un nou dirigent que parli clar i expliqui la realitat del club. I això no es fàcil en un mon tan imprevisible com el futbolístic. La generació de l'etapa encetada per Pep Guardiola s'ha acabat amb un final tristíssim.

Cal una renovació a fons i jubilar homes com Busquets, Suárez o Alba, per exemple, i solucionar patates calentes com les d' Umtiti, Dembelé o Coutinho. Mentrestant s'haurà de veure si el projecte continua pilotant sobre Leo Messi o s'obre una nova etapa, presidida per l'austeritat. I més amb la crisi sanitària i econòmica que tenim a sobre. Però jo continuo pensant que no es pot pagar la xifra de 150 milions d'euros per temporada a l'argentí. I això la massa social blaugrana ho hauria d'entendre.

Al llarg dels propers dies Bartomeu haurà de prendre decisions i resoldre qüestions que fins avui resten pendents i amb molts interrogants. És l'hora del seny i no de la demagògia barata.