17 de agost de 2020
17.08.2020
Diari de Girona

Covid-19, joves i ocupació

17.08.2020 | 06:00
Covid-19, joves i ocupació

L'any 1999 l'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 12 d'agost com el Dia Internacional de la Joventut, seguint les recomanacions de la Conferència Mundial de Ministres de la Joventut celebrada a Lisboa l'any anterior. Tal com s'explica a la pàgina web de l'ONU dedicada a aquest esdeveniment, «es tracta d'una celebració anual que busca promoure el paper de la joventut com a sòcia essencial en els processos de canvi i crear un espai per generar consciència sobre els reptes i problemes a què aquests s'enfronten».
L'Organització Internacional del Treball dedica anualment un informe a les tendències de l'ocupació juvenil, i el d'aquest any es va publicar el 14 de març, dedicat a l'impacte de la tecnologia sobre l'ocupació. Doncs bé, davant la dramàtica situació sanitària viscuda a escala mundial des del mes de març (recordem que l'OMS va declarar la pandèmia de la covid-19 l'11 de març), l'OIT, juntament amb altres agències associades a la Iniciativa Global per a l'Ocupació decent dels joves, ha dut a terme una enquesta a escala mundial sobre l'impacte de la covid-19 en diversos aspectes de la vida dels joves, realitzada en els mesos d'abril i maig i publicada l'11 d'agost, amb el títol «Els joves i la pandèmia de la covid-19: efectes en els llocs de treball, l'educació, els drets i el benestar mental». Es basa en 12.605 respostes rebudes de persones entre 18 i 34 anys d'edat, en el benentès, i així s'explica en l'apartat dedicat a la descripció de la mostra i mètodes de mostreig, que als efectes de l'Informe el terme joves «fa referència al grup d'edat de 18 a 29 anys, mentre que el grup d'edat de 30 a 34 anys s'utilitza com a població de comparació», sent important destacar que el 10,4% dels joves que van respondre a l'enquesta estava inclòs en el grup dels «ninis», és a dir, en el d'aquells que no estaven treballant ni estudiant, i tampoc rebien formació.
És molt recomanable al meu parer la lectura íntegra del document per conèixer l'impacte real, i dur, de la covid-19 sobre els joves en tots els àmbits objecte de l'estudi, si bé el resum executiu ja permet tenir un excel·lent coneixement de les conclusions assolides, i és una d'elles especialment preocupant encara que certament no desconeguda: si no es prenen mesures urgents «és probable que els joves pateixin impactes greus i duradors a causa de la pandèmia». Més preocupant al meu parer, i potser sigui on s'ha de posar especial atenció en tots els països en què n'hi ha, i Espanya per descomptat no és una excepció, és el de les bretxes digitals existents i que s'ha posat encara més de manifest si és possible durant aquesta crisi per l'impacte que ha tingut sobre els joves en els terrenys de l'ensenyament i la formació vinculades a l'ús i disposició de plataformes tecnològiques adequades i a la preparació de docents i alumnat.
L'informe passa revista, per l'ordre referenciat al títol, als quatre àmbits als quals dedica la seva atenció, i se centra primerament, doncs, en el de l'ocupació, és a dir, tant en el manteniment o pèrdua com en les condicions econòmiques d'aquell i en la productivitat, assenyalant que «un de cada sis joves d'entre 18 i 29 anys (el 17,4 per cent) havia deixat de treballar des de l'inici de la pandèmia... entre els que van deixar de treballar figuren els joves que ja havien perdut els seus llocs de treball (el 6,9 per cent), així com aquells que van assenyalar que estaven treballant però que havien treballat zero hores des de l'inici de la crisi (el 10,5 per cent)», i són més afectats per la pèrdua d'ocupació els joves de 18 a 24 anys. Aquesta pèrdua va ser deguda en un 54% al tancament de l'empresa per a la qual prestaven serveis, i un 32,4% per a la finalització del contracte de durada determinada (és ben sabut que aquesta modalitat contractual té una elevada incidència entre la població juvenil), i va afectar amb molta més intensitat ocupacions associades amb nivells baixos de qualificació formal («prestació de suport administratiu, els serveis, les vendes i l'artesania i oficis connexos») en què els joves tenen més presència. L'informe posa de manifest, a l'objecte d'explicar aquest impacte en l'ocupació juvenil, que «el confinament i les mesures de distanciament social poden explicar la major incidència de la interrupció de la feina entre els treballadors amb ocupacions en què les funcions poden exigir un contacte freqüent amb els clients (les vendes) o la prestació de serveis complementaris o de suport administratiu que depenen que una empresa segueixi oberta».
S'han reduït els ingressos d'aquells joves que han continuat treballant durant la crisi? La resposta és afirmativa per les conseqüències econòmiques derivades de la reducció d'hores de treball per a molts d'ells, de tal manera que a escala mundial la mitjana d'aquella reducció va ser del 23% de les hores de treball i amb una afectació negativa per al 45% dels joves en els seus ingressos. La disminució d'aquests ingressos pot tenir unes conseqüències col·laterals importants respecte a la vida educativa i laboral de la persona treballadora afectada, i subratlla l'informe que «els treballadors joves que segueixen estudiant i que s'enfronten a una reducció dels seus ingressos potser no puguin finalitzar els seus estudis, mentre que totes les persones que treballen menys poden tenir dificultats per compensar l'experiència laboral i els ingressos que han perdut». Molt significativa és la diferència de l'impacte entre els que presten els seus serveis en el sector privat i aquells que ho fan en el sector públic, ja que la reducció d'ingressos va afectar el 64% dels que treballen en el primer i en percentatge bastant inferior, 23%, al segon, el que posa de manifest, ho apunta amb prudència l'informe però crec que és molt clar i evident, que l'impacte diferencial pot estar vinculat «amb el tancament temporal de les empreses o amb el cessament d'activitat» (al sector privat).
En fi, no és d'estranyar, però la confirmació per les dades disponibles torna a demostrar les importants diferències per regions a escala mundial, i dins de cadascuna d'elles entre les poblacions segons el nivell d'ingressos, que l'impacte de la reducció d'hores de treball, d'ingressos i de productivitat es constati en major mesura en països d'ingressos mitjans-baix i baixos, que pot posar-se sens dubte en relació amb una dada molt correctament apuntada al meu parer en l'informe, com és que aquestes diferències d'impacte entre els grups de països «poden implicar una prevalença de l'ocupació formal combinada amb sistemes d'assegurances d'atur i de xarxes de seguretat social àgils». A més, cal no oblidar l'impacte de gènere que la crisi té, si bé aquest informe és molt cautelós al respecte amb les dades disponibles i només apunta l'impacte que poden tenir en la menor productivitat de les joves factors d'índole no laboral «com l'increment de la feina domèstica o de cures», tot i que recorda amb caràcter general que altres informes han posat ja de manifest la negativa afectació sobre l'ocupació femenina i exposa que «donat que l'experiència de crisis econòmiques passades indica que les recessions han tingut sovint un impacte diferencial en els resultats en matèria d'ocupació per a les dones i els homes... es necessita un major grau de detall per tal de comprendre l'impacte en funció del gènere de la pandèmia de la covid-19».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook