Despotisme municipal a Salt

Jordi Córdoba García salt

M'ha arribat un embargament de 77 € en el compte ­corrent, suposadament per no pagar 1 € (!) per aparcar en una zona blava de Salt el dia 22 de desembre de 2018. Aquell dia vaig estacionar en un tram de l'avinguda dels Països Catalans, pagant a la màquina més propera. Quan vaig tornar a recollir el vehicle, em vaig trobar amb sorpresa una denúncia, per «no col·locar el comprovant en un lloc visible». Malgrat la meva estranyesa, vaig optar per pagar l'anul·lació de denúncia de 6,20 €. Tot i així, poc de dos mesos després em va arribar una sanció de 60 euros, reiterant un suposat «estacionament en llocs habilitats amb limitació horaria sense col·locar el comprovant horari en un lloc visible».

Dins del termini màxim establert, vaig presentar al·legacions a l'Ajuntament de Salt, adjuntant la documentació que acreditava tant el pagament inicial com l'anul·lació de la denúncia, i fent referència a una possible confusió entre la zona verda i la zona blava que en aquell lloc s'ajunten, especialment a la nit, amb enllumenat escàs i amb la màquina més propera a la plaça d'aparcament que no sempre es correspon amb el color blau o verd de les línies marcades a terra. En les al·legacions, com és habitual avui dia, vaig fer constar que autoritzava rebre les notificacions per mitjans telemàtics, sistema actualment molt més efectiu i ràpid que el correu postal.

Tot i així, des de llavors ja no vaig tenir cap altra notícia (desestimació al·legacions, opció d'interposar recurs de reposició...), fins que m'ha arribat l'embargament. Malgrat que la gestió de tot aquest procediment la fa l'entitat Xaloc de la Diputació, tant aquest organisme com l'Ajuntament de Salt, on vaig adreçar les al·legacions com és igualment procedent, demostren una falta de sensibilitat que s'acosta al despotisme.

Enfront d'una gran decepció

Lluís Torner i Callicó girona

D'un temps cap aquí, d'ençà que el futbol s'ha mercantilitzat, i que la majoria dels que hi juguen, provinents d'altres llocs i altres clubs, es vinculen poc a la ciutat o país on juguen, hem deixat d'estar-hi massa afeccionats. Tot i així, però, com a gironins i catalans, seguim mantenint l'interès envers el Girona i el Barça.

Ens sap greu quan perden, però som conscients que no es pot guanyar sempre, i ho hem de saber admetre, esportivament, clar! Però el que costa d'acceptar és quan la pèrdua, ve donada per una diferència exagerada, talment com ha passat amb el darrer partit del Barça, que s'ha deixat fer vuit gols, contra dos d'ell.

Els jugadors, com qualsevol bon professional, han de donar el millor de si mateixos, i més quan és el cas d'uns futbolistes que cobren milions. Llavors no és gens estrany que, hi hagin afeccionats del club que els acusin de «mercenaris» -títol que es dona als que treballen, exclusivament, per guanyar diners- prescindint dels colors del club i de la gent que representen, que en el cas del Barça som la gran majoria de catalans i fins d'altres indrets, per qual cosa té la consideració de ser «més que un club».

La decepció ens ho fa dir. És el nostre parer.