Diu en Costa, que per alguna cosa l'han fet vicepresident del Parlament, que hi ha milers de catalans disposats a anar a la presó per la independència. El que no diu en Costa és com és que encara no hi són, perquè mira que és fàcil, anar a la presó: pegar a la senyora, passar droga, no dur mascareta, atracar un banc... no serà per falta d'oportunitats, i si dius que ho has fet per Catalunya, com a mínim aconsegueixes que un sonat amb un megàfon et desitgi cada dia bona nit. Deu ser que no en tenen tantes ganes com pensa en Costa, o que no estan gaire convençuts que tirar-se uns anys a l'ombra ajudi gaire a fundar una republiqueta, només cal veure què han aconseguit els que aviat en portaran tres entre reixes. El mateix Costa, a l'hora d'escriure aquest article, continuava disfrutant de llibertat, no consta que hagi fet res per ser detingut, deu ser que espera a acabar les vacances, que l'estiu és mala època per a revolucions i per anar a la presó no hi ha cap pressa.

Hi ha presons i presons. Potser el que en Costa està dient és que hi ha molts catalans disposats a anar a la presó en les mateixes condicions que els líders llacistes, que al cap de res obtenien el tercer grau, i fins i tot ja abans d'això eren tractats com a presos d'alt standing. En aquestes condicions estic d'acord que hi ha milers de catalans que voldrien estar tancats a la presó, però no per aconseguir cap republiqueta, sinó simplement per viure millor del que viuen actualment, que tenir sostre i fer tres àpats al dia aviat serà un luxe. Jo mateix, no només estic disposat a ser un pres a l'estil Junqueras, que segons sembla en fa quinze, d'àpats al dia, sinó fins i tot a anar a l'exili, sempre que sigui en un palauet, sense la família i amb totes les despeses pagades. I com jo, sospito que la majoria de catalans.

En Costa hauria d'advertir els catalanets amb esperit de màrtir que hi ha presons i exilis que només estan disponibles per als líders, i que la morralla s'haurà de conformar amb les condicions habituals. Potser llavors ja no trobaria tants milers de catalans disposats al sacrifici. Entre altres coses perquè molts d'ells ja tenen l'experiència d'haver anat a «defensar urnes» mentre els líders s'ho miraven des de casa o fugien sense mirar enrere.