Ara que es parla de noves eleccions, ara que són perceptibles moviments de diferents polítics en aquest sentit, és procedent treure el tema. Tot sovint al Diari de Girona apareixen articles d'opinió que posen de manifest l'oblit dels diferents governs de la Generalitat de Catalunya respecte de les comarques gironines. Parlo del futur hospital Dr. Trueta, del qual no està tot dit, del cabdal del Ter, del peatge de l'autopista, de l'N-II, Renfe rodalies, les històriques carreteres de la Vergonya competència de la Generalitat (Girona/Olot per Anglès; Riudarenes/Hostalric; la C-63 Vidreres a Lloret), etc. Un dèficit històric que es va repetint eleccions rere eleccions sense que es vegi un mínim interès per combatre'l.
Els partits polítics que fins ara han concorregut a les repetides eleccions i els seus representats electes per Girona, fins ara, no han posat fill a l'agulla en aquestes reivindicacions. La manca d'interès és evident. Ells fins ara no han estat la solució. Intueixo que tampoc en el futur els interessarà perquè malauradament no els cal sortir al pas de les reivindicacions històriques de les comarques gironines per aconseguir el vot dels gironins. En els darrers temps, els vots arriben per motius que res tenen a veure amb les necessitats directes i immediates dels ciutadans, aquelles que contribueixen a una millor existència de les persones. Les organitzacions polítiques, tan necessàries, s'han allunyat del dia a dia dels seus votants, als qui únicament acudeixen amb motiu de les eleccions i obliden la resta del temps.
Ja sé que representants d'entitats gironines com la Cambra de Comerç de Girona anualment es reuneixen amb membres del Govern de la Generalitat per exposar les necessitats, que intueixo que no coincideixen majoritàriament amb les que he deixat exposades. També estic d'acord, com algú sostenia a Diari de Girona temps endarrere, que els gironins van a Barcelona a negociar de forma acomplexada, igual que la prepotència barcelonina és un fet. Per contra, a Barcelona funciona allò de «A Girona rai, esteu prou bé!». Segurament per això, per anar a Barcelona, no disposem d'una carretera alternativa a l'autopista. «Paga, gironí, tu rai!».
Cada vegada ho tinc més clar. La millora a l'actual inactivitat en la inversió de la Generalitat de Catalunya a la província de Girona és la creació d'un partit polític d'àmbit territorial de les comarques gironines. Cal introduir aquest dèficit de les comarques gironines en la política catalana i la millor manera és fer-ho des de la creació d'un partit polític. Un partit que tingui per objecte la reivindicació i defensa de les necessitats del territori gironí, introduint aquestes en el joc polític. Sense més ideologia que la política pràctica. Una realpolitik absoluta, basada en criteris pragmàtics i al marge d'ideologies. Una política que el ciutadà percebi com a útil, per donar resposta a les seves necessitats diàries. Un partit dedicat a navegar en el joc polític, intentant, en cada cas, fer valer els vots que els ciutadans han volgut atorgar-li.
Seria portar a la pràctica aquell gironinisme o gironisme de què parlava el notari Emili Saguer i Olivet -pioner del regionalisme gironí- o aquell estil gironí de fer política en què el consens era la paraula clau. Seria obligar els partits tradicionals a posar el focus de nou en les necessitats directes dels ciutadans. Seria una important contribució a la presa de consciència dels gironins dels seus propis dèficits. Seria recuperar un apropament amb els electors. Seria un exercici continu de realisme. Seria una nova manera de fer política a Catalunya.
Que ningú vulgui veure insolidaritat vers la resta de Catalunya en aquesta proposta. No és la intenció, sinó al contrari. El desig és que partits homogenis s'anessin creant a les diferentes províncies catalanes col·laborant entre ells i alhora amb els partits tradicionals en l'obtenció dels seus fins. Partits sorgits preferentment del conjunt d'entitats civils dedicades a les diferents reivindicacions. Ells actuarien també de contrapès al centralisme barceloní.
Hi ha qui diu que la democràcia és un invent del poble grec, en la qual sempre guanya el PNB. S'entén? Recordeu aquella política oblidada de «peix al cove» que en un temps va practicar Convergència Democràtica? Doncs això! Influir en la governació de Catalunya per assolir allò que els és útil i necessari als gironins.
