El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.
Quantes vegades hem sentit que «el temps ho arregla tot», quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és «deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dona resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s'ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parlar ara amb tu), etc.
Aleshores, per què diem que «el temps ho arreglarà tot» quan no arregla o arreglarà res?
Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passar el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d'empresa o polítiques, l'únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap al fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d'oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d'electors, de sortida del govern o de no guanyar unes eleccions.
Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella, són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un «temps» (en què fem o deixarem de fer coses o d'estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s'ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l'allunyament psicològic i físic, desapareixen, s'eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta les característiques positives, que desapareixen i s'eliminen durant un «temps».
És a dir, que quan es diu deixar que «el temps ho arregli», el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s'aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d'existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d'entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d'allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.
Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase «el temps ho arreglarà tot» es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d'interpretar i d'utilitzar. Potser també es donen les característiques d'intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d'un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.
Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d'aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directament o indirecta, que tard o d'hora «el temps ho acabaria arreglant tot» perquè amb els jugadors ( Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien, els títols arribarien, i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi es demostra que no s'arregla res; al contrari, que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixar passar el temps és la menys millor.
