20 de agost de 2020
20.08.2020
Diari de Girona


































































































Cartes

20.08.2020 | 06:00
Cartes

Harmagedon
Josep Baella. Santa Girona
Cristina Martín Jiménez a La verdad de la pandemia ens diu que: «La mentida domina al món real que no veiem. Amb la tàctica de la pandèmia, amb mecanismes de pressió i manipulació, aquest món real controla les voluntats de les persones. Cedim llibertat a canvi de falsa seguretat. Pel Club Bilderberg l'objectiu és el de sempre: la dominació i el control. I per això s'ha de mantenir el poble allunyat del coneixement i la veritat, amb estratègies de confusió i caos. Estem davant de la tercera guerra mundial que consta de tres fases: guerra silenciosa, guerra econòmica i guerra clàssica. La tàctica de les pandèmies: crear una gran crisi pandèmica, atemorir i angoixar, atacar les economies i indústries per fer que els països s'endeutin, i apropiar-se de part de la seva sobirania, riqueses i recursos. Conclusió: una jugada mestra. Controla els mitjans de comunicació i controlaràs les emocions de les persones. Manipula les seves emocions i et seguiran fins a l'infern».
Aquest món real que no veiem ens obliga a anar amb mascareta amb funció de morrió, a respirar CO2 que afebleix el sistema immunitari, a renunciar a contacte social, i a emmalaltir de tristesa.
Santiago Niño Becerra explica que el model econòmic actual ja no serveix, que el capitalisme ha mutat. Quant a Espanya, considera que és escandalós el nivell de frau fiscal, i que no se'n parli. Es calcula entre un 6 i un 9% del PIB. Els interessos del deute públic que Espanya ha pagat el 2019 pugen a 32.000 milions.


El Barça Titànic, tocat i enfonsat
Joan Janoher i Sadurní. Vulpellac
Ja feia un temps que es preveia el naufragi: no hem de ser massa crítics per adonar-te de com han remat tota la tripulació. Semblava com si els vents s'haguessin enfurismat, pels continuats temporals, per no saber portar el vaixell a bon port. S'escau en preguntar-se el perquè d'aquestes contrarietats imprevistes? Cal cercar els orígens del tsunami i descartar la força dels nefastos dirigents. Per intentar flectar de nou la nau, no esperem que s'amainin les aigües, però si, assolir un comandament intel·ligent, amb capacitat de refer la seva navegació.
No es tracta de cap conte mariner, encara que tot hagi fet aigües: vull significar amb això que ens cal un calatge sostenible, i encoratjador. El Barça ha de saber llevar àncores urgentment, per consolidar-se amb profunditat, en una nova singladura d'equip, per demostrar-se a si mateix que els tifons no són casuals, per quant les previsions et donen els canvis necessaris per evitar l'enfonsament. Temps ha tingut la capitania per redreçar el rumb, però se'ls ha fet de nit, alhora de llegir els mapes atmosfèrics, per evitar aquest naufragi d'aquest Barça Titànic.


Felicitats, Trueta, per totes les novetats actuals
Carme Ribas i Mora, filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora
Penso que tota notícia que tingui a veure amb noves incorporacions –els 58 respiradors invasius i altres–, que sigui per la millora del coronavirus que s'ha establert a casa nostra causant quantitat de decessos no tan sols d'avis, gent gran i gent de risc, ara joves, però per damunt de tot els sanitaris, que han donat i continuaran donant la vida per tots nosaltres i estan a primera línia de foc i molta altra gent que ara no tinc espai.
Jo faria una crida a les autoritats sanitàries que tots els sanitaris que hagin viscut la pandèmia i ja tinguin els 60 anys complerts, pel que els ha tocat viure a ells i a les seves famílies, no calen vacances ni pagues extres, es mereixen la jubilació anticipada amb tots els honors i cobrant el que els pertoqui.
Llavors la gran quantitat de sanitaris que estan a l'atur tindrien feina d'incorporació immediata, auxiliars, zeladors, infermeria, metges, tot el que entra a la paraula hospital o clínica, residències, cregueu que seria la manera de no tenir tant d'atur.
Això sí, si un sanitari se sent fort i prefereix continuar fins que pugui, respectar-lo; però els que han vist afectada la seva salut físicament i la part emocional, que puguin tenir la merescuda jubilació.
Així ho demano i ho faig públic per a totes les autoritats sanitàries del nostre país i els polítics que ens representen, el president de la Generalitat, el Molt Honorable senyor Joaquim Torra, ho faig des de la veu de qui ha vist patir la gent de prop i això és dur.


Penya Barcelonista d'Anglès
Pere Espinet Coll. Anglès
Recordo amb una certa enyorança les Gales d'Anglès del 1970, on un dels actes estel·lars fou la inauguració de la Penya Barcelonista d'Anglès i Comarca. Va haver-hi un enfrontament futbolístic entre els primers equips del FC Barcelona i el CE Anglès al camp d'esports, que va estar ple de gom a gom i amb la presència de les autoritats i directius, com l'expresident del Barça d'aleshores, el senyor Agustí Montal.
El temps passa molt de pressa i ja poca cosa queda d'aquella emblemàtica Penya Barcelonista, que amb la seva empenta i també el seu alè va donar suport als colors blaugranes arreu d'Europa.
Som al 2020 i tenim un nou repte pel que fa al poble d'Anglès, on caldrà que donem suport a aquest col·lectiu de barcelonistes de soca-rel que han tornat a posar fil a l'agulla, sobreposant-se a les adversitats del moment, afegint-hi el viacrucis d'aquest passat divendres, per tal que Anglès torni a gaudir d'una Penya Barce­lonista plena d'encerts i serveixi de ­mirall també per als pobles veïns.


La felicitat
Albert Altés Segura. Llançà
Ser feliç diria que és una de les principals raons per viure. Ja sé que actualment escriure sobre aquest sentiment no s'escau massa, però per això ho faig. No ­podem oblidar aquesta sensació de plenitud quan ho hem viscut algunes vegades a la nostra vida. Ara, si comentes a una persona si és feliç et mira estranyada. Millor dit, ni et mira a la cara! I si ens saludem serà sense ni mirar-nos als ulls i ni sabem si ho fem amb un somriure degut a les normes higièniques actuals.
Si fas un comentari sobre la felicitat, d'entrada ni t'escolten i la resposta és que tot està molt malament i el futur encara més! Ja que hem de seguir vivint amb tants d'entrebancs, diria que intentar fer-ho feliçment és una bona decisió. Segur que ajuda més que no pas veure-ho tot tan negatiu!
Per tant, val la pena recordar que som aquí, entre altres coses, per ser feliços, un fet massa oblidat per a molts!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook