21 de agost de 2020
21.08.2020
Diari de Girona

Obriran els «aparcanens» al setembre?

21.08.2020 | 00:13
Obriran els «aparcanens» al setembre?

Es veu que ha estat necessari veure amb determinació la forma de la mort per assimilar que la vida deixa en la memòria moltes coses i no les arrossega a un oblit permanent. No, no serveix de res agrupar les nostres accions en paraules duradores. Sí, les mateixes que afirmen la contradicció de molts vocables. A vegades és necessari trencar la continuïtat i començar de zero...


Les escoles (opinió subjectiva) són la rara metodologia obsoleta que necessita un ajust. Hi ha moltes persones preocupades pel que succeirà al setembre; descobreixo en moltes «preocupacions» l'egoisme definitiu d'aquells que pensen que a les escoles tenen cura dels fills. Com concebran l'educació més enllà del tradicional? Al costat de la fatalitat hi ha el mirall que reflecteix la sort de les persones que pensen... per a què collons volem internet? Cal veure que allò d'abans s'està morint, no podem seguir afirmant el que dia a dia ens nega la pandèmia. És hora d'acceptar que d'ara endavant (tot o gairebé tot) serà virtual: inclòs l'ensenyament. Desgraciadament els col·legis han estat «aparcanens». Les necessitats dels pares han anat per davant de les necessitats dels nens. En definitiva (opinió subjectiva) les escoles han estat el racó d'estudi en el qual deixàvem els nostres fills a primera hora del matí i n'escapàvem fins a la tarda. I ara què? Molts dels que semblen (somric) la forta sensatesa no saben ni en quin curs estan els seus fills, però pel que es veu és menester rebutjar tot allò que no tingui aparença de guarderia. Ser pares és intimar amb l'entranya de l'afecte i concedir-li de tant en tant algun aclariment. Els nens (ho estic desitjant) deixaran de concebre les escoles com una cosa avorrida i des de les llars començarà el punt de partida de la nova educació. Més art, més poesia, més música, més pensament, més creativitat. Hi ha coses que la pròpia vida rebutja per innecessàries, al costat de la superfície buida de molts pupitres quedarà un sistema educatiu basat en l'aprenentatge de memòria, sí, el mateix que ha castrat el talent de molts genis. Nens que han estat tractats de «rars» i fins i tot medicats per avorrir-se a les escoles. Al costat de la roca de la pandèmia està xocant la nostra vida. A vegades (opinió subjectiva) al costat de l'abrupte comença a brollar l'efusió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook