22 de agost de 2020
22.08.2020
Diari de Girona

La lletra K

22.08.2020 | 00:29
La lletra K

El traç de les lletres amaga significats metafòrics. Per parlar d'una recuperació explosiva, els economistes utilitzen la imatge d'una V, que reflecteix una caiguda tan abrupta –la del segon trimestre del 2020– com accelerat seria el rebot. D'altres, més prudents, han preferit cenyir-se a la suavitat ondulada de la O: un descens ràpid i una pujada també veloç, després d'un fals pla que es podria allargar alguns trimestres. A mitjans ja d'agost hi ha, però, una nova lletra de moda: la K. Ho explica l'analista John Mauldin en la seva última newsletter. La K dibuixa una societat trencada, divergent, que es desplaça en sentits oposats. Hi haurà sectors de l'economia, com els relacionats més directament amb les noves tecnologies o la biomedicina que es veuran clarament beneficiats amb la pandèmia. D'altres, en canvi –penso sobretot en el sector serveis–, pateixen una catàstrofe de dimensions bíbliques per a la qual resultava molt difícil preparar-se i més difícil encara és saber quan es normalitzaran.
La K subratlla, amb les seves gargamelles obertes, el sentit depredador del moment que vivim: milers de petites i mitjanes empreses tancaran; d'altres seran rescatades, o sobreviuran com zombis, gràcies als crèdits de l'Estat. Les crítiques a la globalització s'acceleren a mesura que la classe treballadora i les noves generacions pateixen les conseqüències de la precarització laboral. El pessimisme d'Occident contrasta amb l'optimisme relatiu d'Àsia. També fa la sensació que el cor del món batega en un lloc diferent: es desplaça cap al Pacífic o persegueix la vasta geografia de les noves rutes de la seda. Com en qualsevol altre segle revolucionari, la riquesa es concentra en unes poques mans: fortunes que substitueixen l'or antic per un de nou. L'economia es torna abstracta, cada vegada més desenganxada dels actius tradicionals, que responien al nom de «fàbriques» o «equips». Qualsevol start-up pot arribar a valer més en uns pocs anys que la major cadena hotelera o que una SOCIMI. Els bancs agonitzen amb els tipus en terreny negatiu i l'increment previsible de la mora. Les superfícies comercials i el centre de les ciutats es buiden a mesura que cauen també els viatges de negocis i el turisme de congressos. Assistim en directe a un gran canvi: una muda disposada a dinamitar moltes de les nostres antigues seguretats. De fet, el centre de la lletra K és un punt diminut que ens indica el debilitament de les classes mitjanes i l'esgotament de l'ascensor social. Es puja o es baixa, però difícilment es passa d'un segment a un altre.
La K és econòmica i social, però també representa una geografia. Els països industrials resistiran millor que els especialitzats en serveis; els que comptin amb un alt capital cognitiu aguantaran millor que els centrats en l'ús intensiu de mà d'obra barata. Hi ha una estreta relació entre l'economia abstracta i les virtuts d'un ecosistema ric en R + D, en universitats de referència, en higiene fiscal i polítiques públiques de qualitat. Això per descomptat no s'improvisa, sinó que és conseqüència d'un esforç sostingut durant dècades d'intel·ligència i decisió. Tot el contrari a malgastar el futur amb debats tan caïnites com estèrils.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook