No vaig entendre que una de les gairebé primeres competències que sol·licités la Generalitat, als anys vuitanta del segle passat, fos la dels centres penitenciaris. És una competència delicada i sempre conflictiva i que, en principi, no aporta res substancial a l'autogovern. Només problemes. Fins avui, ni tan sols la té Euskadi. Amb el pas dels anys, s'ha entès millor la visió que va tenir Jordi Pujol. Són nombrosos els tractes de favor que la Generalitat ha realitzat a presos il·lustres com Javier de la Rosa, batejat com «empresari model» per Jordi Pujol, o els corruptes de Ferrocarrils de Catalunya, entre molts d'altres.
Aquesta setmana la junta de tractament de Can Brians II ja ha proposat classificar en segon grau els delinqüents del cas Palau Fèlix Millet i Jordi Montull, i concedir la semillibertat a l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, quan només fa dos mesos que estan a la presó per unes condemnes, respectivament, de 9 anys i 8 mesos; 7 anys i 6 mesos, i de 3 anys i mig. Cert que el jutge de Vigilància Penitenciària sempre tindrà l'última paraula, però el sol fet de proposar tan aviat el segon i tercer grau per un dels grans casos de corrupció de la política catalana ja és clarificador. Cap d'ells ha complert encara una quarta part de la condemna. També caldrà saber si Millet i Montull han tornat els 23 milions d'euros de l'espoli del Palau i els 4,1 i 2,9 milions que han de pagar, respectivament, de multa. I si Daniel Osàcar ha pagat la multa de 3,7 milions d'euros.
La corrupció surt barata a Catalunya. Tinc la impressió que els únics pringats de la immensa corrupció que envaeix la vida pública catalana des de fa dècades van ser Lluís Gavaldà, Vicenç Gavaldà i Fidel Pallerols. Van trepitjar la presó amb condemnes menors pel cas Treball: un any i mig de presó al primer i set mesos, als altres dos; condemnes que, en el 99% dels casos, no comporten l'ingrés en un centre penitenciari. Dos anys abans, l'exsecretari general de Treball, Josep Maria Servitje, va ser indultat d'una condemna per corrupció amb una pena notablement superior: quatre anys i mig de presó. Els germans Gavaldà i Pallerols van ser els únics condemnats d'una organitzada trama que va defraudar molts milions en les subvencions per a la formació ocupacional. No eren innocents, però cap dels autèntics ideòlegs i artífex d'aquell cas va seure al banc dels acusats. Com acostuma a passar quasi sempre. També en el cas Palau, com si un simple tresorer de partit pogués fer i desfer. Algun dels cervells del cas Treball encara ostenta càrrec públic o semipúblic.
