Es tracta d'un pàrquing reconvertit en «cova d'homes». Es troba al costat de bar gironí Besiberri, davant de la plaça interior Josep Pallach i Carola. Més que un pàrquing, sembla una estranya mena d'arxiu. Presideix la sala una taula on uns homes juguen a la botifarra entre el fum dels purs. El pàrquing, gràcies al bon temps, es troba obert i reuneix veïns de l'Eixample, gairebé tots ells jubilats. El perfil és el tipus jugador de petanca. Pregunto a l'amo d'aquell espai i em diu que pel confinament van tancar els llocs on abans es reunien. En passar de fase i permetre les reunions, van començar a donar-se cita allà. Redefinició de la vida social que s'ha donat en molts altres àmbits de la ciutat de Girona.

Els que més han patit la manca d'espais són els adolescents. Tancades discoteques, sense escola, i sense gaire a fer als barris de la ciutat, sol trobar-se'ls perdent el temps en grans grups. D'entre ells els que millor han redefinit l'espai són unes adolescents que, a l'interior dels blocs d'edificis dels Químics, col·loquen un mòbil i assagen coreografies. Una d'elles em diu que abans tenien «ball» entre les activitats extraescolars. I que ara es buscaven la vida. Sona un reggaeton lent. Els nois del mateix grup, a un costat, segueixen la lletra d'un rap. Fumen fent-se els durs.

A les platges, espai públic per excel·lència de l'estiu de la Costa Brava, crida l'atenció la nuesa, el descobrir-se, davant del cobrir-se de les noves normes sanitàries. Un topless, un tanga i una mascareta. I un clar distanciament social. No cal tapar-se la boca per nedar, o per estar-hi, però si per arribar-hi. L'espai públic que era una platja ha canviat i ho ha omplert de contrastos. Hi ha informadors, almenys a Platja d'Aro. Quan algun guiri els envia a passeig resisteixen estoics sota el sol. Victòria distòpica i parcial de la norma davant la pandèmia.

El que solem anomenar espai públic ha estat posat en la mira. La covid-19 i les restriccions han canviat la relació dels ciutadans amb els seus carrers i la seva vida social. I amb el canvi de l'espai públic canvia la relació de les persones amb la seva ciutat. A Girona ha adoptat el seu propi color local.

El coronavirus ha desencaixat la vida quotidiana. I la nova normalitat l'ha tornat a encaixar entre amputacions i costures de punts. Fins acostumar-nos-hi viurem amb la sensació de presenciar un temps estrany i únic.