M'he cansat d'escriure en papers i de dir en les presentacions del meu llibre El Judici que la sentència del senyor Marchena contra els líders del procés va ser defensiva (amb antecedents llargs per justificar-se davant d'Europa i amb més amplitud per demostrar que no hi va haver rebel·lió que per demostrar la sedició), creativa (munta la sedició gràcies als atestats de Baena i César López), oblidadissa (per exemple dels ferits o dels pàtrols devastats: no en diu res), covarda, errònia (posa Forcadell i Bassa en llocs on mai no van estar) i cruel, perquè diu que la independència era «una quimera que mai no va fer perillar l'ordre públic» (aleshores, per què els anys de pena? Per revenja?). El qualificatiu pitjor és el que considera Marchena un covard. Ho va ser per dues raons: primera, sabia que Pérez de los Cobos havia mentit (la tesi del GC era que el dia 1 havia actuat cap a quarts de 10 en veure la inoperància dels Mossos, però molts agents declararen haver tingut reunions a la vigília i ho va sentir tothom) i no va voler contrastar la mentida amb Ferran López com li proposà l'advocacia; no va voler esbrinar qui havia donat ordre de colpejar la població civil. Olga Tubau, al judici contra la cúpula d'interior, va deixar amb testimonis qualificats De los Cobos com un perjur i va saber-lo portar a declarar que l'ordre de les càrregues havia vingut del secretari d'Interior, José Antonio Nieto, cosa que Marchena no havia volgut esbrinar. (Un home que, per cert, ha sortit impune i immaculat, malgrat els ferits, com també ha caigut de quatre potes com els gats el jutge Llarena, que condemnà Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a presó provisional per rebel·lió, quan la sentència ho descarta. Amb errors així, no els passa res als magistrats hispànics? (Sí, són ascendits com ho va ser la jutgessa Lamela després de condemnar Sandro Rossell a passar dos anys en presó malgrat la sentència d'absolució.)

El problema és que l'alta magistratura espanyola està en fals i no pas per culpa de la covid-19. Des del febrer d'enguany ocupa la fiscalia general de l'Estat l'exministra de Justícia Dolores Delgado García en substitució de María José Segarra. Amb la qual cosa vull dir que hi ha voluntat política, els nomenaments es fan. I la feina sirga o no. Com els recursos d'empara al tribunal de garanties presentats pels líders independentistes empresonats des de la proclamació de la sentència (14-X-2019) fins al març d'enguany, i que, finalment, sembla que es començaran a veure aviat. (Quan hi hagi sentència del TC quedaran oberts els horitzons de la Justícia europea. Per això no hi ha presses, encara que el TC justifiqui la seva velocitat de tortuga per dues circumstàncies: 1) que alguns dels condemnats van sol·licitar suspendre l'execució de la sentència (petició que fou rebutjada); 2) Junqueras, Romeva i Forcadell van recusar una dotzena de magistrats del tribunal, cosa que fins a finals del juny passat no els fou negada. A partir de juny es donà curs legal als 13 recursos d'empara i s'han traslladat a totes les parts (condemnats, Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox) i se'ls han donat 30 dies hàbils per presentar al·legacions.

No crec que es pugui agafar d'una vegada velocitat de creuer. Marchena, aquest magistrat covard i cruel, malgrat les seves bones formes, si s'afanya un xic, abans que Europa no revisi la seva sentència i els seus ròssecs, pot arribar a presidir les altres instàncies de la magistratura hispànica perquè l'actual president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem (TS), Carlos Lesmes, té el mandat exhaurit des del passat desembre de 2018 (l'acord entre PP i PSOE per substituir-lo per Marchena va saltar pels aires per una indiscreció política, un whatsapp d'Ignacio Cosidó, però ha plogut molt des d'aleshores). Al TC passa el mateix: dels 12 membres, a més del president, José González Rivas, cal renovar Encarna Roca, vicepresidenta del TC, Andrés Ollero i Fernando Valdés Dal-Rei. El PP sap que hi perdrà poder perquè, ara, dels dotze magistrats, vuit hi són propers; dels quatre a renovar, dos seran afins al PSOE, un al PP i l'altre està per veure com jugaran Cs i/o UP. Que els líders del procés condemnats es trobessin Marchena de president del TC seria per llogar-hi cadires. És una possibilitat, encara que corri la brama que el nou president, elegit pels dotze membres del TC un cop renovat, serà Pedro González Trevijano, que ha encapçalat aquests darrers temps aquests sector conservador (quedarien 7-5, tot i que no es descarta el magistrat progressista Juan Antonio Xiol). Els altres magistrats que quedaran són S. Martínez-Vares, A. Narváez, A. Montoya, R. Enríquez, C. Conde-Pumpido i M. L. Balaguer.

Sigui com sigui, la substitució dels quatre membres caducats frenarà els recursos. Vista la complexitat de l'afer, com que els recursos són d'una mateixa sentència i amb al·legacions molt semblants, s'ha format una comissió de dos magistrats (Narváez i Conde-Pumpido) juntament amb cinc lletrats per preparar una resposta unitària als motius idèntics. (Aquests són tres: el TS no era el tribunal adequat per jutjar-los, sinó el TSJC; els fets del 20-IX foren part del dret de reunió i manifestació, i votar com es va fer l'1-O no era cap delicte). Tot seguit s'enviarà el text als magistrats, a cadascun dels quals s'ha assignat una ponència per acoblar-la i poder donar resposta als motius comuns i als específics de cada condemnat. Es veu que ja s'han classificat les queixes que es formulen per a cada recurs (Junqueras hauria presentat 28 motius d'empara diferents). Llevat de recursos menys complexos (Mundó o M. Borràs), arribarem així a inicis del 2021. Menys mal que des del passat juny els presos estan en tercer grau!

Funcionar amb magistrats caducats no és pas cap bon exemple de funcionament democràtic dreturer, és clar. Per postres, la presidència de l'Audiència Nacional (AN) està per decidir des del setembre de l'any passat. S'hi presenten José Ramón Navarro, actual president des del 2014 (procedeix del cos jurídic militar i fou dels tres que signà la competència de l'AN per jutjar Trapero i la cúpula d'interior), i el jutge central d'instrucció Ismael Moreno, de tendència conservadora. Catalunya ha posat a prova les costures de l'alta magistratura hispànica

Amb el temps haurà de decidir si vol ser com les europees o enquistar-se dins el Deep State.