El Girona FC continuarà una temporada més a Segona A. Ha estat un final molt trist que posa cloenda a una campanya amb massa desencerts si es té present que el club gaudia del pressupost més alt de la categoria. Era d'antuvi el gran favorit a l'ascens, però s'ha quedat a les portes per culpa d'un gol en el temps afegit.
Malgrat tot, l'arribada de Francisco a la banqueta capgirà una situació i l'equip a empentes i rodolons arribà a la gran final contra un Elx que entrenà al llarg de moltes setmanes sense saber si es classificaria per al play-off. Amb tot de cara, l'expulsió de Stuani a la segona part sentencià les aspiracions de poder tornar per la porta gran a la màxima categoria. Es jugava tot a cara o creu i la sort no s'alià amb els gironins. Una verdadera llàstima perquè això suposa que la temporada vinent s'haurà d'afrontar amb un pressupost poc engrescador i de ben segur serà gairebé impossible poder lluitar per una plaça d'ascens directe.
És així de cruel. Però els errors es paguen cars. I al llarg de la temporada l'equip mostrà tantes febleses que provocà canvis d'entrenadors. Ni Unzué ni Martí van saber treure suc de la plantilla. La majoria de desplaçaments se saldaren amb resultats negatius i sense puntuar en camp forani era complicadíssim que el Girona pogués pilotar la classificació. Hom pensa que si Francisco hagués arribat més aviat, avui possiblement no parlaríem d'aquesta decepció majúscula. Una vegada més el futbol és una caixa de sorpreses i assoleix l'ascens l'Elx que fins el darrer moment semblava totalment fora de les places de promoció. Ni tan sols gaudeix d'un estadi amb la gespa adequada per jugar futbol professional. Però una vegada més la Lliga mirà cap a un altre costat.
I ara què? Ja se sap que el Girona FC és una entitat a mans d'una propietat que pot fer i desfer, sense que la massa social tingui vot ni veu. El futbol d'elit funciona així i no hi ha res a dir. Tenen la facultat de vendre's el club, canviar la seu i fer tot allò que els sembli oportú. Es poden publicar articles, donar opinions, etc... però són els propietaris que hauran de decidir com afronten un futur, sense les milionaris aportacions de La Lliga en aquesta ocasió. Per això era tan important pujar enguany.
Això de ben segur farà canviar criteris i objectius, atès que no es podran mantenir els jugadors que tenen els salaris més elevats. Ara és el moment del cap fred i, malgrat aquesta ensopegada inesperada de darrera hora, encetar una nova etapa que permeti un projecte engrescador, malgrat la crisi sanitària i econòmica que estem vivint. Gaudir de futbol d'elit a les comarques gironines afavorirà la moral de molta gent que necessita setmanalment l'adrenalina que comporta aquest esport.
No serà gens fàcil, però recentment el Girona FC ha donat moltes satisfaccions i avui és quotidià veure pels carrers i places nens i nenes amb la samarreta blanc-i-vermella. Aquesta il·lusió no es pot perdre i menys ara que la societat necessita sortir d'aquest pessimisme generalitzat que ens està envaint a les nostres llars a causa de la covid-19. Es necessiten més que mai elements de distracció en positiu. I el món del futbol és un atractiu a tots nivells. S'ha viscut aquest proppassat diumenge una gran frustració, però tant de bo que la propietat entengui que cal continuar apostant per un model de club que aporti allò que els socis demanen. No sempre es pot ser líder ni competir a Primera Divisió davant del Barça, el Madrid o el València. Però sí que es pot consolidar una entitat seriosa i competitiva que afavoreixi la dinamització de la ciutat i que sigui un exemple esportiu per a tots els seus seguidors. Avui més que mai els directius del Girona FC han d'apostar per un futur que no renunciï als èxits que hem viscut aquestes darreres temporades. En aquest sentit, tots plegat hi hem d'aportar el nostre gra de sorra.
