Jo crec que mai no sabrem tota la veritat sobre què ha passat realment perquè el Rei emèrit dels espanyols hagi decidit apartar-se de la seva família, de bona part dels seus amics i del país que durant molts anys ha volgut regnar amb uns quants encerts i molts fracassos. I no ho sabrem bàsicament perquè els governants espanyols, pertanyin o no a la reialesa i tant s'hi val si són de dretes o d'esquerres, pensen que el seu poble és ximple i que soms (i m'incloc com a súbdit, no com a espanyol!) incapaços de comprendre la complexitat de la decisió i de la situació que l'ha obligat a prendre-la. I possiblement tinguin raó. Vet aquí un altre exemple: les mesures que ha pres el govern (primer el de l'Estat i ara els autonòmics) per intentar frenar la propagació de la covid-19 són de les més extremes del món i tot i així no serveixen per a res perquè nosaltres -el poble- fem el que ens dona la gana i per això les dades sobre els rebrots de la pandèmia són les que són.
Si observem la situació a molts dels països del nostre entorn, veiem pobles que en general actuen de forma molt més auto-responsable, sense importar si es tracta de repúbliques com ara França o Alemanya o de monarquies constitucionals, com Holanda, Bèlgica o Suècia. I no és que allà els governants, siguin més conscients o exemplars (només cal recordar la doble vida de François Mitterand o la cort d'amants que mantenia Gustau de Suècia) que els seus col·legues espanyols. La diferència rau en què els polítics dels països al nord dels Pirineus tracten els seus pobles com a éssers adults, amb criteri, intel·ligència i capacitat per comprendre que els seus dirigents són persones com ells, amb totes les seves virtuts i també alguns dels seus defectes.
La fugida del Rei emèrit i la manera en què tot l'afer és presentat als espanyols, que són informats de l'abast de l'escàndol amb compta-gotes i desperten cada dia amb una altra notícia devastadora, demostra la nul·la confiança que els dirigents de tots els àmbits tenen en els ciutadans. Un dia ens expliquen que el Rei té xicota, l'endemà que se l'endú a caçar elefants a Àfrica en plena crisi econòmica, després que li regala 65 milions d'Euros «per amor»; que té comptes a Suïssa; que cobra comissions multimilionàries als seus amics àrabs perquè les empreses espanyoles baixin el preu de la seva oferta per construir el tren de gran velocitat entre Medina i La Meca; que prevarica; que evadeix impostos; que ha caigut en desgràcia davant del seu fill; que és un «vivales»; etcètera, etcètera, etcètera. Jo, ja no sé fins a quin punt és cert el seu mèrit més reconegut: haver «salvat» la democràcia després del cop del 23-F. Sempre hi ha hagut veus que han qüestionat la seva actuació durant aquells dies.
