El president Torra diu que no ens hem de reunir en grups de més de deu persones, excepte per treballar (som catalans). Per a tot bon independentista la paraula del president vicari és tanta llei com si vingués de Waterloo, de manera que la mesura afecta plenament l'Onze de Setembre. Si ja es pensava en una barreja de concentracions presencials modestes i virtualitat digital, ara caldrà que els organitzadors s'adaptin a les noves limitacions. És possible fer una Diada reivindicativa com cal si tota reunió de més de deu persones pot ser titllada de contrària a l'interès nacional? Sí que es pot. Només cal fer uns quants números.
Les grans manifestacions dels darrers anys han concentrat, segons qui els compti, entre mig milió i dos milions de catalans identificats amb l'estelada. Anem a la xifra més alta, la que presenta més dificultat per ser igualada: dos milions. I hem dit que no es poden reunir més de deu persones, ni en llocs públics ni a casa. Per quadrar el cercle només cal agafar la funció de calculadora del telèfon mòbil i dividir dos milions per deu. (Algunes persones d'edat avançada són capaces de fer-ho sense ajuda tecnològica). El resultat és dos-cents mil. I aquest és el nombre de manifestacions simultànies, però separades, que cal organitzar per al dia 11 de setembre a les cinc de la tarda.
No dic que no comporti feina, per descomptat. Cal marcar dos-cents mil indrets en el mapa de carrers i places de Catalunya i distribuir-hi els manifestants de deu en deu. Caldrà inscripció prèvia perquè tothom sàpiga on li toca, i localitzacions de reserva per anar-hi encabint els despistats que es presenten sense avisar. Els punts de concentració han d'estar prou separats per no contravenir la norma però prou junts perquè des de cada campanar es vegi el campanar veí, que cantava Llach; així ningú no se sentirà sol. Que les ràdios amigues s'encarreguin de la sincronització i que a les 17.14, des de dos-cents mil indrets, dos milions de persones facin alguna cosa sonada. Quina cosa? La que s'empesquin els organitzadors; no deuen voler que els fem tota la feina de pensar.
