27 de agost de 2020
27.08.2020
Diari de Girona

Acostumar-se a la crisi permanent

26.08.2020 | 23:34
Acostumar-se a la crisi permanent

Ja ha passat gairebé mig any d'aquell cap de setmana del 14 i 15 de març en què es decretava l'estat d'alarma a Espanya i s'iniciava un confinament que va durar tres mesos. Tot una primavera i un estiu en els quals, lluny d'aclarar els dubtes, aquests s'han enfosquit davant la incertesa d'una tardor amb una situació similar al març.

Sis mesos ininterromputs de crisi i unes perspectives dures de cara a la tardor i l'hivern. Pel mig, moments de molta duresa, moments de calma tensa i fins i tot moments de relaxament. Una paleta de sensacions després de més de cent-seixanta dies convivint amb una doble crisi. La sanitària i l'econòmica.

Costa molt gestionar crisis com aquesta, sobretot perquè afecta el conjunt de la ciutadania i del teixit econòmico-social del país i perquè la durada no només és incerta, sinó que, inevitablement, és llarga.

Aquests dos factors són els que incrementen el pitjor element de qualsevol crisi: el grau d'incertesa. Tot és molt incert durant molt de temps.

Davant d'això, la gestió de la crisi per part dels responsables de les diferents administracions implicades és molt complexa.

Ho hem vist durant tot aquest període i ho tornarem a veure en els propers mesos i afecta tots els nivells administratius.

De mica en mica hem vist com les administracions més afectades –Generalitat i Estat– han anat trobant un to més adient, a diferència del que va passar a la primavera, quan l'excés de gesticulació era la nota dominant. Ara, en canvi, sembla que el to i les decisions són més lògiques i tenen en compte tota la complexitat de la crisi: la sanitària però també l'econòmica. Només es troba a faltar una millor comunicació a l'hora d'explicar les mesures i les noves realitats que van sorgint.

Però més enllà dels qui tenen més competències m'interessa especialment com es pot gestionar una crisi com aquesta des de l'àmbit municipal.

Bàsicament per dos motius: perquè aquesta pandèmia té una lògica local evident ja que els rebrots es produeixen aleatòriament a diferents ciutats i perquè la ciutadania, davant de la confusió en la comunicació de les decisions, tendeix a responsabilitzar l'administració més propera de la gestió de la covid-19. Molts ciutadans miren l'administració més propera quan es produeix un rebrot o s'han de prendre mesures a escala local.

De fet, els ajuntaments han d'assumir la gestió de la crisi quan es produeix un rebrot. No la gestió sanitària que és assumida pel Departament de Salut, però si l'aplicació i el compliment de les mesures que el Procicat decideix, la gestió dels moments clau com l'inici del curs escolar o les conseqüències econòmiques de la pandèmia que afecten l'economia local i que tenen unes conseqüències socials de gran magnitud. Davant d'això, la comunicació és clau però també donar certes certeses en moments gairebé impossible de donar-ne.

Encara que sembli contradictori amb el que acabo de dir, és important saber gestionar aquesta incertesa permanent i compartir la situació amb una ciutadania que ha demostrat molta més maduresa de la que ens pensàvem.

És per això que hi ha dos claus a l'hora de gestionar una situació com la que ens vindrà a la tardor: prendre les mesures que toquin segons la situació epidemiològica de cada moment i transmetre missatges clars i comprensibles als ciutadans.

Pel que fa al primer punt, és evident que encara que ens trobem en una situació similar a la de maig, no es podran aplicar les mateixes mesures que llavors. El confinament durant dos mesos per tot el país no és possible. Bàsicament perquè l'economia no ho pot assumir.

Per tant, anirem a mesures més selectives com els confinaments locals, sectorials o per grups d'edat. Una mica com el que s'està produint durant l'estiu amb diferents sectors i municipis del país. I paral·lelament s'aniran aplicant mesures defensives com evitar concentracions de persones o limitacions d'horaris o mesures més ofensives com els cribratges locals. I a més aquestes mesures s'hauran de prendre intentant afectar el mínim el funcionament normal de l'economia local. Tenir una visió completa de la situació serà important. Hem vist com a Europa s'està fent i com aquí de mica en mica ens hi estem acostant. Això és el que ens vindrà a partir d'ara i aquí les administracions locals hi tindran un paper rellevant.

Pel que fa al segon punt, si alguna cosa ens ha demostrat aquest virus és que es mou com i quan vol i que, per tant, municipis que avui estan molt bé amb poc temps poden esdevenir focus de contagi importants. Per tant, caldrà preparar escenaris en funció de com estigui la pandèmia i saber comunicar-ho de tal manera que la gestió municipal sigui realment qui transmeti més certeses a la ciutadania. Caldrà un esforç de pedagogia important per tal que la gent entengui què toca en cada moment i fins i tot ho visqui amb una certa normalitat. Hem de deixar enrere l'excepcionalitat de les mesures i entendre que els canvis de mesures formen part de la nova normalitat.

Ens ha tocat viure una situació molt complicada que fa pinta que s'allargarà força, però hem de treure llliçons del que hem viscut per tal de fer-ho millor en els mesos que vindran. Sobretot en l'àmbit local.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook