27 de agost de 2020
27.08.2020
Diari de Girona

«Que mirin de no atrevir-se a fer cap frau»

26.08.2020 | 23:34
«Que mirin de no atrevir-se a fer cap frau»

Es això el que sant Benet demana als monjos, quan al capítol 57 de la Regla (sobre els artesans del monestir) ens posa en guàrdia perquè en la venda dels productes no ens guiem per l'avarícia i l'ambició, tan freqüent en el món de la política i dels negocis.

Sant Benet ens demana que no caiguem en el desig innat de posseir i de guanyar més i més (i no d'una manera honesta) ja que ací es troba l'arrel de la cobdícia. És tan important aquest punt que sant Benet insisteix així en aquest capítol: «Si s'ha de vendre algun dels treballs dels artesans, que aquells per les mans dels quals ha de passar, mirin de no atrevir-se a fer cap frau» (RB 57:4). I també en el mateix capítol sant Benet ens mana: «Que en els preus no s'infiltri el mal de l'avarícia» (RB 57:7). I perquè els monjos no idolatrem els diners, al capítol 4 de la Regla, quan sant Benet ens dona uns «instruments de les bones obres», ens mana «no furtar» (RB 4,5), ja que la base de l'avarícia es troba en la capacitat de robar.

Sant Benet, que coneixia l'interior de l'home, sabia que al nostre cor tots tenim aquell desig desordenat que ens porta a voler tenir més que els altres. I no precisament per camins basats en l'honestedat i el treball, sinó tot al contrari: per mitjans fraudulents, amb trampes i amb mentides. ¿No és això el que està passat des de ja fa molt de temps en alguns polítics i homes de negocis? L'últim cas (conegut) ha estat el del rei emèrit i el seu instint de posseir d'una manera desordenada i per mitjans deshonestos. I és que quan el cor està buit de sentiments, l'omplim del desig de la riquesa.

El jesuïta Anthony de Mello, en el seu preciós llibre La pregària de la granota 2, conta que un avar va enterrar el seu or al peu d'un arbre, al seu jardí. Cada setmana el desenterrava i el contemplava durant hores. Però un bon dia arribà un lladre, desenterrà l'or i se l'endugué. Quan l'avar anà a contemplar el seu tresor, tot el que trobà fou un forat buit. L'home començà a cridar tant que els seus veïns anaren corrent per veure què li passava. I quan els ho va explicar, un d'ells li va preguntar: «Feies servir l'or per a alguna cosa?». «No», respongué l'avar. «Només me'l mirava cada setmana». El seu veí li contestà: «Bé. Pel mateix preu pots continuar venint cada setmana i contemplar el forat». I Anthony de Mello conclou així: «Quan un milionari mor i la gent pregunta: «Quant deu haver deixat?», la resposta, naturalment, és: «Tot». Encara que la resposta també pot ser: «No ha deixat res. Li ha estat tret».

Com diu també Anthony de Mello, «quan l'ocell fa el niu en el bosc no ocupa més que una branca. Només nosaltres acumulem coses perquè tenim el cor buit».

Davant la pobresa de tantes famílies, ¿no és un insult el saqueig que el rei emèrit ha fet per enriquir-se il·lícitament?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook