28 de agost de 2020
28.08.2020
Diari de Girona

Ara ho provem amb intel·ligència

27.08.2020 | 23:10
Ara ho provem amb intel·ligència

Quan escolto el Vivales manifestar que el que cal a partir d'ara és una «confrontació intel·ligent» amb l'estat, em ve al cap la frase de Dorothy Parker: la innocència és una cosa atractiva, una cosa desitjable, una cosa exquisida? en el seu lloc. Però si es porta massa lluny es torna simplement ridícula.

És clar que costa de saber si el problema del Vivales, i de Presidentorra com al seu titella en cap, és la innocència o l'estupidesa, siguem generosos i suposem que la primera, de fet la ratlla entre totes dues condicions és molt difusa i els innocents en excés són sempre estúpids. En la seva innocència, el Vivales no fa altra cosa que reconèixer que la confrontació, fins ara, no era intel·ligent. Li ha costat tres anys adonar-se que fugir per Europa o acabar amb els ossos a la presó, a canvi de no avançar ni un mil·límetre en els seus propòsits, no era una confrontació per estar-ne gaire satisfet. Dit això, voldria trencar una llança en favor de l'expresident ara pròfug i de tots els seus consellers, líders mediàtics, etcètera, i és que van ser prou intel·ligents d'enviar els ciutadans a rebre cops de porra mentre ells s'ho miraven de lluny, o sigui que tampoc cal caure en falses modèsties: una mica espavilats van ser-ho, com a mínim prou perquè d'altres fossin estomacats al seu lloc.

No hi ha res més trist que advocar per la «confrontació intel·ligent» com a antítesi de la confrontació idiota que fins ara s'ha dut a terme, i que l'altra part ni tan sols sàpiga que existeix confrontació. Mentre des de Waterloo i des de la fira de l'all o del cistell que li toqui aquest cap de setmana a Presidentorra, insisteixen en confrontacions, guerres i conflictes, Espanya continua fent la seva vida i deixa en mans de la justícia imputar a qui calgui dels delictes que calgui. Sense ni moure una cella. Per aconseguir una «confrontació intel·ligent», a banda de deixar de fer el neci, el primer que cal és que hi hagi confrontació, i un té la impressió que ni això tenim, a no ser que qualifiquem de «confrontació» el fet que la Universitat Catalana d'Estiu –atés el seu nivell, més adient seria el nom de Jardí d'Infància d'Estiu– li posi una tarima a un pròfug perquè parli una estona. Mala cosa, quan el teu enemic ni tan sols s'ha assabentat que li fas la guerra.

Ara bé, s'ha de reconèixer que viure a cos de rei a Waterloo, amb l'excusa de ser no recordo quin número de president legítim de la Generalitat, sí que és una confrontació intel·ligent. Aquí, el Vivales torna a pecar de modest, perquè s'ha de ser això, un vivales, per portar tres anys vivint de la sopa boba i que encara hi hagi qui confiï en ell. Això sí que és intel·ligència. Potser allò de la «confontació intel·ligent» anava dirigit als pobres il·lusos del seu govern que se'l van creure, i després de quedar-se aquí, ara purguen penes a la presó. Era una manera de dir-los «que en sou d'idiotes, si en lloc de fer-me cas, haguéssiu fugit com jo, ara estaríeu de vacances perpètues i amb un pianista de càmera al vostre servei».

És entendridor sentir un fracassat parlar de confrontació intel·ligent, quan, «intel·ligent» és l'últim adjectiu que ningú uniria a la seva persona. Únicament li segueix la veta Presidentorra, i això perquè a aquest -citarem també Dorothy Parker per acabar- segur que fins no fa gaire l'havien d'ajaure per posar-li les sabates.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook