28 de agost de 2020
28.08.2020
Diari de Girona

Violència masclista i reparació

27.08.2020 | 23:10
Violència masclista i reparació

Entre el 2015 i el 2019, Catalunya va registrar més de 7.000 sentències condemnatòries per violència masclista. Malgrat que la llei estableix que les víctimes tenen dret a una indemnització, només 91 dones van poder accedir a aquests ajuts. Dels nou feminicidis registrats el 2019, només dos fills o filles de dones assassinades van poder accedir a un benefici al qual tenen dret per llei.

Un dels aspectes més valuosos amb què es va dotar la llei catalana d'erradicació de la violència masclista del 2008 va ser que va establir el dret a la recuperació i a la reparació però també perquè va introduir el concepte de prevenció. Entre altres mesures, preveia indemnitzar les víctimes en funció del dany causat, de les seqüeles en la seva salut física i psíquica així com la creació d'un fons per cobrir impagaments de pensions i la garantia de rebre un tractament adequat i efectiu.

Han passat dotze anys i cap d'aquestes qüestions s'ha fet realitat perquè els governs que s'han succeït a Catalunya no han tingut la voluntat de prioritzar i disposar dels recursos per al seu desplegament. El conseller Chakir el Homrani assenyalava al Parlament el passat mes d'abril que el decret que va regular aquests ajuts es va dissenyar pensant en «les restriccions pressupostàries»; és a dir, per atorgar les mínimes ajudes possibles.

Des del Partit dels Socialistes de Catalunya hem presentat un projecte de llei que proposa, seguint el model adoptat per la Comunitat Valenciana, equiparar les indemnitzacions per violència de gènere a les que reben les víctimes de terrorisme. Això permetria que les filles i fills de dones assassinades rebessin al voltant de 73.500 euros en comptes dels 5.691 euros que estipula el decret elaborat pel Govern, una xifra molt més adequada per acarar el futur amb dignitat i possibilitats. També proposa mecanismes nous que permetin que les seqüeles quedin plasmades en les sentències i per informar i assessorar adequadament a les víctimes de les indemnitzacions a les quals tenen dret per llei.

El Govern ha presentat el seu propi projecte però de la memòria econòmica es desprèn que només 55 dones se'n podrien beneficiar el 2020. Una xifra que està molt lluny de l'esperit i l'objectiu de la llei, dels milers de sentències condemnatòries però també de les que no aconsegueixen acreditar les seqüeles. De fet, un dels principals desafiaments és que el dany causat quedi plasmat en unes sentències que rarament reflecteixen les seqüeles, sobretot les psicològiques. Cal invertir recursos per garantir la formació i especialització del personal forense que intervé en els judicis però també és urgent que el Govern prioritzi una qüestió que s'ha convertit en una demanda social de primer ordre però que no es reflecteix mai a l'hora d'elaborar els pressupostos.

Malgrat que Catalunya compta amb una xarxa que arriba només a una de cada deu dones que es calcula que són víctimes de violència masclista, el Govern va ser incapaç de destinar 3 milions d'euros de recursos propis en els últims pressupostos per duplicar els serveis d'atenció especialitzada. Els nous que ha anunciat sortiran majoritàriament dels recursos del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere que s'haurien d'utilitzar per sumar i no per reemplaçar el que no fan les comunitats que, com Catalunya, tenen les competències transferides. Alhora, el Govern va destinar 282 milions d'euros per a TV3 i Catalunya Ràdio, una xifra que representa un increment de 9,7 milions d'euros. A Catalunya sempre hi ha diners per a unes coses i no per a d'altres. Les víctimes de violència masclista necessiten alguna cosa més que minuts de silenci i llaços violetes que queden molt bé a les xarxes socials però ni recuperen ni reparen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook