Protesten les gents laborioses pel fet que el Govern se n'hagi anat de vacances en ple rebrot de l'epidèmia, mentre els espanyols tornen a encomanar-se en massa només per fastiguejar Pedro Sánchez. El retret és innecessari. En realitat, els governs haurien de vacacionar amb la major freqüència possible, ni que fos per donar descans als seus governats.

No només aquí, sinó en molts altres països, els fets demostren empíricament que tot va molt millor quan els ministres abandonen els seus despatxos.

El cas més il·lustratiu el va oferir fa molts anys Portugal. Va ser allà per 1975 quan un govern presidit per l'almirall Pinheiro d'Azevedo es va posar en vaga de decrets caiguts per protestar per la nul·la atenció que el poble portuguès prestava a les seves disposicions, durant el convuls període que va seguir al 25 d'abril.

Aquella insòlita decisió de deixar de governar va tenir efectes inesperadament profitosos per a l'economia de la veïna República i el benestar dels ciutadans portuguesos en general. Durant el mes i escaig de vaga governamental van baixar els preus, van pujar els sous, es va activar la construcció i fins va millorar el clima.

El mateix passaria dècades després a Bèlgica, que va estar 541 dies sense govern en la crisi de l'any 2008. Gràcies al fet que els seus capitostos interins no podien prendre decisions, els belgues es van estalviar les retallades imposades per la UE, a més de beneficiar-se d'un notable grau de creixement enmig de la recessió.

També a Espanya experimentem, fa tot just cinc anys, les bondats de l'absència d'un Govern amb plens poders. Els més de deu mesos que Mariano Rajoy va exercir d'interí per falta de suports suficients al Congrés van coincidir amb un descens històric de l'atur i una substancial millora de l'economia espanyola. Per descomptat, la prima de risc que amenaçava amb enviar les finances en orris va baixar fins a nivells que potser haurien estat impensables en temps de normalitat governamental.

Potser això expliqui la decisió de prendre unes sempre merescudes vacances que va adoptar a l'agost el multitudinari Govern de coalició presidit per Sánchez. No semblava el moment adequat, donades les circumstàncies extraordinàries que travessa el país i el món en general; però no deixava de tenir la seva lògica. D'acord amb les experiències abans esmentades, el normal seria que l'epidèmia remetés i l'economia cobrés impuls, com sol succeir cada vegada que els governants se'n van a la platja i deixen buit el pont de comandament.

No va passar així, per desgràcia. El Govern se n'ha anat de vacances com si no passés res, amb la raonable esperança que els problemes es resolguessin per si mateixos tal com sol passar quan no hi ha ningú al timó. Però, lluny de decaure, els rebrots s'estan multiplicant fins al punt que ja es parla d'una segona onada del virus que ens va empresonar a tots al març. Sempre podrà al·legar Sánchez que les competències no són seves en aquest moment, encara que això obligui a preguntar per què és competent el Govern.

Alarma una mica, en tot cas, que els ministres hagin tornat de vacances. Molt malament s'ha de presentar el panorama si ni tan sols unes vacances governamentals aconsegueixen posar límit al virus. El punyeter no s'ha pres ni una setmana de descans.